No esmenten Ucraïna ni falta que feia. Occident ha d’abandonar la seva «mentalitat de guerra freda», afirma el comunicat que la Xina i Rússia van signar després de la reunió presidencial a Pequín. El seu redactat, no obstant això, transcendeix el conflicte més immediat i atén el cansament que tots dos països han sedimentat els últims anys per l’expansió militar que apadrina els Estats Units als seus patis posteriors.

La reunió de Xi Jinping i Vladímir Putin va evidenciar que el país amb més població i el més extens del planeta es revelen contra el vell ordre global i demanen «insuflar una veritable vida al multilateralisme».

Els experts ja havien pronosticat que Putin arrencaria de Xi alguna picada d’ullet diplomàtica sobre Ucraïna. El més ressenyable és l’oposició a l’expansió de l’OTAN. La Xina «entén i dona suport» a les propostes russes sobre garanties a llarg termini a Europa, segueix el text. A canvi, Putin va verbalitzar el principi de «una sola Xina» sobre el cas taiwanès. En totes dues reclamacions denuncien les interferències estatunidenques. «Demanem que es respecti la sobirania, la seguretat i els interessos d’altres països, les seves diversitats històriques i culturals i que es tracti el seu desenvolupament pacífic amb objectivitat i justícia», afegeixen.

Xi i Putin van concloure ahir la seva trenta-vuitena reunió i primera des que va esclatar el conflicte ucraïnès. Entre la vintena de líders que van ser a la inauguració dels Jocs Olímpics d’Hivern, cap rivalitza en pes amb Putin. Xi va concedir al seu «vell amic» l’obertura de la marató diplomàtica. Falten a Pequín els representants dels Estats Units i del Regne Unit, el Canadà i Austràlia, que han acompanyat el boicot polític instigat per Washington. El comunicat subratlla l’absurditat d’una mesura simbòlica perquè és improbable que Xi hagués arribat tan lluny en el comunicat amb Biden de convidat. L’hospitalitat és un assumpte molt seriós a la Xina. També aquí va rebre Pequín l’abraçada de l’os rus. «És trist que alguns països hagin intensificat els seus esforços per polititzar l’esport per interessos egoistes», va lamentar Putin.

Xina i Rússia comparteixen 4.000 quilòmetres de frontera i nombrosos conflictes històrics que van alimentar una desconfiança secular. El rumb es va redreçar els anys 90 i els seus llaços comercials, militars i geopolítics s’han intensificat sense fre des de la pujada al poder de Xi.