Ha estat una allau de revelacions originades gairebé sempre als serveis d’intel·ligència, i que abasten des de moviments de tropes russes fins a desplegaments militars al costat de la frontera amb Ucraïna, eventuals plans per substituir l’actual Govern europeista ucraïnès per un altre de caràcter prorus, i fins i tot possibles atemptats de falsa bandera duts a terme per elements russos per justificar un atac o invasió. Des dels inicis de la crisi ucraïnesa, l’Administració Biden ha utilitzat, de manera inusitadament agressiva i en estreta coordinació amb el Regne Unit, la informació que manejava, posant-la a disposició de l’opinió pública amb gran rapidesa i informant per endavant de possibles plans del Kremlin al país veí. Encara que els efectes d’aquesta política informativa encara han de ser estudiats, molts experts consideren que, com a mínim, està impedint a les autoritats russes desplegar les seves habituals tècniques de desinformació, a més de posar a la defensiva Moscou i estendre el desconcert en les seves files.
«Hem après molt, especialment des del 2014, sobre com Rússia utilitza l’espai informatiu com a part del seu aparell de seguretat i militar», assegura Emily J. Horne, portaveu del Consell Nacional de Seguretat. «I hem après com impedir que algunes d’aquestes informacions tinguin un impacte en aquest espai», continua. Es tracta d’una estratègia guanyadora, almenys a curt termini, segons afirma a El País Angela Stent, agent d’intel·ligència per a Àsia i Euràsia entre el 2004 i el 2006. «Si hi ha una incursió, els EUA poden dir que ja ho van advertir; si no es produeix, poden dir que la van impedir destapant els plans», va concloure.
