La Rada Suprema o el Parlament d’Ucraïna va aprovar ahir la implantació de l’estat d’excepció decretat pel president, Volodímir Zelenski, davant l’agreujament de la situació a l’est del país i l’amenaça militar russa. La mesura extraordinària, d’aplicació a tot el país, excepte a les regions de Donetsk i Lugansk, que des del 2014 es troben sota una administració politicomilitar, va ser adoptada amb els vots de 335 diputats dels 339 presents.

El decret de Zelenski estableix que l’estat d’excepció va entrar en vigor a la mitjanit per un període de 30 dies a 22 regions d’Ucraïna i la seva capital, Kíev. Els caps de les administracions regionals de Kíev han de crear gabinets operatius per a la coordinació d’accions per a la implantació de l’estat d’excepció i garantir el seu règim jurídic.

L’estat d’excepció preveu la prohibició de reunions massives i vagues, el canvi de domicili de militars i reservistes, el funcionament d’equips de radioafeccionats, així com la preparació de materials informatius que puguin desestabilitzar la situació al país.

A més, inclou l’evacuació dels habitants de llocs perillosos, el control de documentació dels ciutadans, la regulació de les estacions de ràdio i televisió civils i la possibilitat de plantejar la prohibició de les activitats de partits polítics i organitzacions socials en interès de la seguretat nacional i l’ordre públic.

En cas de necessitat, l’estat d’excepció permet restringir la llibertat de desplaçament, l’escorcoll de mitjans de transport i les pertinences dels ciutadans i implantar un toc de queda, decisió que delega a les autoritats regionals.

El secretari del Consell de Seguretat Nacional i Defensa d’Ucraïna, Oleksiy Danílov, va explicar prèviament que, si calgués, la llei marcial pot ser implantada de manera instantània. «Ara no hi ha una decisió sobre això, però estem preparats per a qualsevol cosa», va afegir. En referència a la implantació del toc de queda, Danílov va indicar que les decisions en aquesta matèria seran adoptades per les autoritats regionals depenent de la situació.

Per altra banda, els primers paquets de sancions aprovats per la UE, els EUA, el Canadà i el Regne Unit contra Rússia per haver reconegut la independència de les repúbliques separatistes ucraïneses de Donetsk i Lugansk van començar ahir a ser aplicats, encara que el Govern de Kíev va demanar a Occident que augmenti la pressió en tots els àmbits, inclosos el militar i el diplomàtic.

Zelenski va agrair les mesures, però va destacar que n’espera més i, en concret, es va referir al gasoducte Norsdtream 2, que serviria per abastir de gas rus bona part d’Europa central i que ha estat construït per Rússia amb la participació d’empreses alemanyes, però que encara no ha entrat en funcionament després d’haver bloquejat Berlín la seva certificació. El president ucraïnès es va reunir amb els seus homòlegs de Polònia, Andrzej Duda, i Lituània, Gitanas Nauseda.

La paralització del Nord Stream 2 costarà milers de milions a Gazprom

Ningú esperava un gest semblant de Berlín. Ha estat precisament Alemanya, un país amb divisions internes pel que fa a les relacions amb Rússia i al qual els aliats han criticat de manera velada per la seva actitud excessivament conciliadora amb Moscou, l’Estat que ha respost amb més contundència a la decisió del president Vladímir Putin de reconèixer la independència de les autoproclamades repúbliques populars de Donetsk i Lugansk.

«La paralització del Nord Stream 2 és la mesura més significativa; causarà milers de milions en pèrdues a Gazprom (el monopoli rus del gas) i potencialment a les empreses europees que han donat garanties per als préstecs», va assegurar Maximilian Hess, investigador de l’Institut de Recerca de Política Exterior.

Els dirigents de la Unio Europea es reuneixenen una cimera d’emergència

Els caps d’Estat i de Govern de la Unió Europea van celebrar ahir un Consell Europeu extraordinari per parlar de la situació a Ucraïna i la crisi provocada per Rússia. El president del Consell Europeu, Charles Michel, va anunciar ahir per sorpresa la celebració d’una cimera d’emergència que a l’hora de tancar aquesta edició no havia acabat amb un únic tema en el menú: avaluar els últims esdeveniments a Ucraïna. «La utilització de la força i la coerció per alterar les fronteres no hi té cabuda al segle XXI. Les accions agressives de la Federació russa violen el dret internacional i la integritat territorial i la sobirania d’Ucraïna i també soscaven l’ordre de seguretat europeu», va afirmar Michel en la carta d’invitació enviada a la resta de líders europeus.