Es diu Ucraïna al Cor i és una associació nascuda a Sant Joan de Vilatorrada fa deu anys que integren mig centenar de famílies. La presidenta és Svitlana Hladiy, que fa 15 anys que viu a Catalunya i que té un bar al municipi bagenc, on hi ha prop de 200 ucraïnesos. «Estem tot el dia pendents de les notícies. La meva mare ha passat tota la nit en un búnquer perquè esperaven un atac. Amb menjar i amb tota la gent, amb nens petits. Mare de Déu!», exclamava ahir.
«Poden destruir en dos dies la feina de molts anys. Perquè Ucraïna té la independència fa 31 anys i durant aquest temps s’ha treballat molt, s’han fet edificis nous i, mira, tot arruïnat. Tenim la nostra cultura, la nostra llengua, no podem abandonar tot això i un dia canviar la bandera i prou». Es lamentava de la poca implicació dels altres països. «La sensació és de dir estem amb vosaltres però de no fer res». I es mostrava molt preocupada per la incursió de les tropes russes a Txernòbil.
L’associació s’ha mobilitzat per enviar ajuda als soldats d’Ucraïna. «Per comprar ulleres per veure-hi a la nit i aquestes coses». Ho farà demà a través de la comunitat ucraïnesa a Barcelona. Hladiy recordava ahir que el 2014, quan va començar el conflicte a la regió del Donbass, ja van fer arribar material mitjançant dos conciutadans que li duien cada setmana en dues furgonetes. Vuit anys després, la guerra ja no només és en una zona, és a tot el país.
En el seu cas no va marxar del seu país per fugir del conflicte sinó perquè el seu marit tenia un contracte de feina. De fet, inicialment, el que va portar la comunitat de Sant Joan a fer pinya és que tots treballaven a Mafrica, si bé amb els anys n’hi ha que han agafat altres feines. A Denso, a Metalbages i a altres empreses de la comarca.
Tenen tres fills: una noia que estudia a la Joviat i dos nois que estudien als instituts Quercus i Cardener. «Els professors i els companys de la classe els fan moltes preguntes». Ahir, el Quercus va posar a les xarxes un missatge de suport al poble ucraïnès i, «especialment, als nostres alumnes i a les seves famílies». Justament per Carnestoltes, els estudiants de primer de batxillerat de l’institut santjoanenc es disfressaran amb roba tradicional d’Ucraïna.
Mantenir viva la llengua
Ucraïna al Cor «la vam fundar perquè, com que a Sant Joan hi ha moltes famílies d’allà, també hi ha molts nens, i els seus pares volien que no perdessin la llengua ucraïnesa». Ella, que era professora de matemàtiques, es va convertir en la mestra. Van fundar l’associació i l’Ajuntament els va acollir a l’Espai Jove, l’equipament juvenil municipal. Diu que estan molt implicats amb el municipi. Col·laboren amb l’Escola d’Adults, que «al principi em va ajudar molt en el tema dels papers», i amb la festa major, amb «un tast de menjar ucraïnès» a càrrec de l’entitat.
A Sant Joan explica que no només té amics del seu país. «Abans feien un programa que ajuntava persones d’aquí amb persones de fora i jo vaig fer amistat amb una persona meravellosa amb qui mantinc relació. Només ens trobàvem per parlar català i fins vam anar a Ucraïna per conèixer el meu país. Com el meu cas n’hi ha molts. Per exemple, la meva germana té una parella d’aquí». Té dues germanes, totes dues a Sant Joan.
A Ucraïna al Cor hi ha gent de totes les regions i, com que són molt religiosos, cada setmana celebren una missa al poble amb el seu mossèn, Volodymyr Kalabishka, que viu a Manresa. La seva esposa, Nataliya Kalabishka, és qui fa ara de professora d’ucraïnès a la canalla. A la missa hi van famílies ortodoxes i catòliques. «Estem tan units que no importa el que siguem», remarca. Posa un altre exemple de convivència. «Tinc una amiga de Rússia a Sant Joan, on hi ha més persones d’allà, per a qui el Putin és un líder estupend. Intentem no parlar gaire de política perquè xoquem de seguida, però la respecto molt, tenim bona relació. No podem espatllar la nostra amistat de més de deu anys per aquest motiu».
«Estan preparats per a tot»
La mare i la sogra de l’Svitlana viuen a Ternòpil. «No saben què esperar i estan preparats per a tot. Al principi no podien creure que podia passar això, però quan ha passat... Les notícies d’aquí ja parlaven fa dues setmanes que evacuaven la gent dels Estats Units i estudiants d’Espanya de la capital... Jo vaig trucar a la meva mare i li vaig dir ‘això pinta malament’, i ella em deia: ‘tranquil·la. No diuen pas res a les notícies’. De perill no en parlaven. Potser es pensaven que s’arreglaria».
«Tenim esperit de lluita; no pot entrar algú de fora i dictar-nos què hem de fer»
Kateryna Oliinychnko, que viu a Manresa i treballa en una empresa de logística, estava ahir destrossada pel que està passant al seu país. És de Chernihov i fa prop de set anys que va arribar a Catalunya. Va marxar del país perquè té dos fills i va voler fugir del conflicte que va esclatar allà fa vuit anys, i per feina.
Per a ella, la guerra que va començar el 2014 a l’est d’Ucraïna no es pot considerar una guerra civil perquè «va entrar gent de fora, de Rússia i de Txetxènia, preparada per matar que no tenia res a veure amb Ucraïna».
Quant a la invasió iniciada abans-d’ahir per Rússia, comentava que la seva mare, que viu en un poble a 20 quilòmetres de la frontera amb Bieolorússia «quan escolta que comença l’atac, s’amaga en un soterrani. I on vivia jo van tirar bombes i han destruït els edificis. Tota la gent està en refugis. Tota la ciutat, que té 150.000 habitants, està en refugis». En el grup que comparteix amb les persones que viuen a l’edifici on té un pis «van passar missatges tota la nit que ara baixem al refugi, ara hi ha un atac. Tota l’estona. He parlat amb el meu tiet i m’ha dit que no paren d’atacar. No sabem les víctimes. Ho estan destruint tot».
Per a ella, «si no intervé ningú, morirà molta gent» perquè no creu que els ucraïnesos es rendeixin. «Tenim esperit de lluita. No pot entrar algú de fora i dictar-nos què hem de fer».
