Clara Ponsatí diu que ni Puigdemont va liderar l’1-O ni es va preparar la DUI

Ponsatí, un fitxatge independent del PDeCAT que es va convertir de seguida en el perfil més unilateralista del Govern, ajusta comptes amb els seus excompanys en un capítol amb un títol revelador: «Jo no anava de farol».

Lluny de l’èpica, el to que utilitza Ponsatí en referir-se a aquells dies d’incertesa i tensió és amarg, especialment crític amb la resta de membres del Govern; de fet, no se salva ni Puigdemont, amb qui comparteix bancada al Parlament Europeu. A l’expresident el descriu com un home «molt culte» i amb «una habilitat dialèctica brutal», tot i que «exercir un lideratge demana més que carisma, intuïció i comunicació; requereix treballar en equip, escollir bons col·laboradors, confiar en ells, delegar i fer seguiment i, sobretot, requereix decidir i manar». «A Puigdemont no el veies manar. Mai», sentència Ponsatí, que a mesura que s’apropava l’1-O va començar a dubtar de si el Govern aniria de debò amb el seu pla independentista, ja que, per començar, el llavors vicepresident i responsable del referèndum, Oriol Junqueras, utilitzava una retòrica «buida» que inspirava «molt poca confiança».

La nit de la declaració

Durant la jornada de l’1 d’octubre, les càrregues policials sobre persones que defensaven els punts de votació van causar commoció al Govern, però no en Ponsatí, que era conscient que això podia passar. «Juraria que l’única que volia declarar immediatament la independència, i que creia que allò (l’1-O) havia estat una victòria, era jo», afirma l’exconsellera, que es va enutjar amb els titubejos del seu Govern la nit de l’1 d’octubre. En una de les reunions d’aquella nit al Palau de la Generalitat va veure Puigdemont «callat. Escoltant. Ell sempre mira cap avall. No sap res. Té aquesta cosa. No saps si hi és o no hi és. Com no et mira, no ho saps». L’expresident Artur Mas, present a la reunió, va dir que no era possible una DUI, malgrat que així ho preveien les lleis de desconnexió aprovades: «Això no ho podem fer. No estem preparats». Llavors a Ponsatí li va caure «la bena dels ulls»: «Bé, si no estàvem preparats, per què no ens preparàvem primer?», va objectar, al que va replicar el secretari del Govern, Víctor Cullell: «Nosaltres la volem tant com tu, la independència, però ara no pot ser. Perquè no controlem el territori».

Sense estructures d’estat

En veure que les estructures d’Estat promeses no eren a punt i que amb els Mossos d’Esquadra «no es podia comptar», Ponsatí constata que «l’operatiu per fer una declaració unilateral d’independència i controlar el territori no estava preparat. Ni preparat ni pensat». «Fins a quin punt la narrativa de la ‘independència de la llei a la llei’ era autoengany o cinisme, això no ho sé», deixa caure Ponsatí, que es va quedar sola al Govern oposant-se a què Puigdemont, el 10 d’octubre, suspengués la DUI i oferís diàleg a Mariano Rajoy; ella va presentar la seva dimissió, però el president li va demanar aguantar. Un dels retrets de Ponsatí a Puigdemont és que frenés la DUI amb l’argument que, si seguien endavant, «hi hauria morts» perquè l’Estat actuaria a qualsevol preu. «I jo també ho creia. Podia haver-hi sang. Però si ells estaven disposats a fer-ho, nosaltres havíem d’estar disposats a pagar-ho. Retirar-se perquè ells amenacen és acceptar la seva violència», sosté l’exconsellera.

Presó o exili

Ponsatí va ser la primera a tenir clar que, després d’aprovar la DUI al Parlament, el 27 d’octubre, se n’aniria «a l’exili», perquè allò era només «comèdia», el Govern «ja no faria res més» per fer efectiva la independència. No entén com va haver-hi consellers que van preferir lliurar-se en lloc de fugir, perquè l’argument que amb la presó es podria «desemmascarar la repressió», al seu judici, «no s’aguanta». «Si haguéssim marxat tots a l’exili, hauríem estat més forts, i la resistència a l’interior també hauria estat més forta», lamenta Ponsatí.