Els contactes russos de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i del director de la seva oficina, Josep Lluís Alay, han tornat a l’actualitat; a les noves revelacions sobre els viatges i les reunions d’Alay, en plena invasió russa d’Ucraïna i de sancions europees contra el règim de Vladímir Putin, s’hi afegia la crítica contundent del portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, als protagonistes d’aquests contactes: «aprenents de James Bond», els qualificava, generant una nova esquerda entre ERC i Junts.

La reacció d’Alay i Puigdemont ha passat per negar (com ja van fer el setembre del 2021, quan The New York Times va publicar les primeres informacions sobre la qüestió) que aquests contactes fossin per reclamar cap suport per al procés independentista de Catalunya, ni per aconseguir finançament per a la mateixa causa, ni per desestabilitzar Europa. Només volien, diuen, donar a conèixer el moviment independentista a Rússia, i a aquest objectiu respondrien les diverses entrevistes concedides per Puigdemont a mitjans russos, alguns dels quals, com Russia Today, han estat ara prohibits per Europa per la seva propaganda pro-Putin (el portal en castellà de l’agència de notícies Sputnik, un altre dels mitjans vetats, ha dedicat a Puigdemont 150 entrades des de l’octubre del 2017, segons ha revelat aquests dies El Triangle).

La culminació d’aquesta feina de difusió hauria estat, segons admetia el mateix Alay entrevistat per Graset, portar Puigdemont a Moscou a fer-hi una conferència, però l’objectiu no es va poder complir per motius que no han estat aclarits. De fet, revisant els perfils de les persones amb les quals Alay s’ha anat trobant en els seus viatges a la capital russa, es fa difícil trobar-ne cap de l’àmbit acadèmic, i sí diverses del món dels negocis, la comunicació i fins i tot els serveis secrets.

A més, Puigdemont, Alay i el seu entorn mantenen una opacitat en aquesta matèria que molts dels seus adversaris interpreten com una sospitosa voluntat d’amagar fets. Així com Alay (i persones properes) elogia per exemple obertament a les xarxes socials el ministre rus d’exteriors per criticar Josep Borrell i dir que a Catalunya hi ha presos polítics (el ministre rus d’exteriors, un expert en la matèria), el Govern s’ha negat sistemàticament a informar de manera oficial de l’agenda dels seus viatges a Rússia, al·legant que el càrrec de director de l’oficina de Puigdemont, pel qual cobra un sou públic de 105.000 euros anuals, és «eventual» i no un «alt càrrec». Alay tampoc no ha comparegut al Parlament a explicar aquestes activitats, tot i que hi ha peticions perquè ho faci, ni s’han fet realitat les amenaces de denúncies per la revelació i difusió d’aquestes informacions.

En tot cas, sí que se sap que entre el 2019 i el 2020 Josep Lluís Alay es va reunir a Moscou i/o a Barcelona, entre d’altres, amb Sergei Sumin, antic comandament del Servei Federal de Protecció Russa, i el seu cap actual, Artyom Lukoyanov, influent exassessor personal de Vladímir Putin; el periodista rus Edvard Txesnokov, del Komsomolskaia Pravda, que va entrevistar l’expresident el gener del 2019; Andrei Bezrukov, exespia arrestat als Estats Units; Evgeny Primakov, cap de l’Agència Federal per als Afers de Col·laboració amb la Comunitat dels Estats Independents i diputat del partit de Putin; Anastasia Popova, periodista de la televisió estatal Rossiya 24; Arkady Seregin, assessor del Ministeri d’Energia rus; Alexander Dmitrenko, suposat espia rus; el financer suís Yuri Emelin, expert en fons d’inversió, bons globals d’alt rendiment i productes estructurats, que ha treballat amb grans fortunes de Rússia... I que el mateix Puigdemont va mantenir a Ginebra, en el fòrum internacional Crans-Montana del juny del 2019, una trobada amb Dmitrenko.