La polèmica per les crítiques del portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, a l’entorn de l’expresident Carles Puigdemont pels seus contactes amb Rússia i la causa judicial oberta contra la presidenta del Parlament, Laura Borràs, estan tensant encara més la relació entre Esquerra i JxCat.

El nivell de desconfiança i els recels mutus entre els dos socis independentistes han fet que JxCat anunciés ahir que encarregarà una auditoria per avaluar el «grau de compliment» de l’acord de govern subscrit l’any passat amb ERC. La setmana passada, Rufián va provocar una crisi amb JxCat en afirmar: «Crec que són senyorets que es passejaven per Europa reunint-se amb la gent equivocada, perquè així durant una estona es creien que eren James Bond. No ens representen». Les seves paraules van portar el secretari general de JxCat, Jordi Sànchez, a titllar-lo de «miserable» i Junts va registrar una petició de compareixença perquè Rufián doni explicacions al Parlament.

Lluny de desautoritzar Rufián, la portaveu d’ERC, Marta Vilalta, va advertir ahir que a l’independentisme «no li fa cap bé flirtejar amb Rússia» i no ha de buscar aliances «a qualsevol preu», i va rebutjar la compareixença que demana JxCat. Vilalta va recordar que Rufián s’havia disculpat pel to «vehement» de les seves declaracions. En declaracions a La 2, l’exportaveu d’ERC al Congrés Joan Tardà va «agrair la rotunditat de les paraules» de Rufián i va denunciar que JxCat no assimila que «l’hegemonia independentista estigui transitant cap al republicanisme». Li va respondre en roda de premsa el vicepresident i portaveu de JxCat, Josep Rius, que es va preguntar si darrere de les paraules de Rufián i Tardà «hi ha voluntat constructiva o que es trenqui el Govern per fer un tripartit», amb els comuns i «el suport extern del PSC». Per a Rius, «el més preocupant» és que Rufián només ha demanat disculpes per «les formes, però no el fons», malgrat que les seves declaracions van ser «molt greus i molt desafortunades».

També hi ha la qüestió que a curt o mitjà termini podria generar friccions entre els socis del Govern: el cas de Borràs, a qui el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha deixat a un pas de judici per «abusar» del seu càrrec en adjudicar presumptament contractes a dit a un amic quan dirigia la Institució de les Lletres Catalans. El Parlament haurà de decidir si se li ha d’aplicar l’article 25.4 del reglament del Parlament, que estableix que se suspendrà de forma immediata els diputats que s’asseguin al banc dels acusats per delictes vinculats a la corrupció, encara que no hi hagi sentència ferma.

Per la seva banda, Borràs va denunciar ahir «indefensió» en la causa del TSJC. Així ho sosté la seva defensa en un recurs, en què demana a la sala civil i penal del TSJC que deixi sense efecte la resolució del 14 de març del magistrat Josep Seguí que la deixa a un pas del judici.