El ple del Tribunal Constitucional (TC) va desestimar els recursos d’empara dels exconsellers Dolors Bassa i Joaquim Forn contra la sentència del Tribunal Suprem per l’1-O que els va condemnar a diversos anys de presó per sedició. Les dues sentències tenen tres vots particulars, del vicepresident Juan Antonio Xiol, i els magistrats María Luisa Balaguer i Ramón Sáez Valcárcel. Eren els últims recursos que quedaven pendents de resoldre sobre la sentència de l’octubre del 2019, i ara tots els condemnats ja poden acudir a la justícia europea.
En els quatre últims recursos resolts pel TC -els de Bassa, Forn i l’exvicepresident Oriol Junqueras i l’exconseller Raül Romeva- s’hi ha sumat el vot particular del magistrat Sáez Valcárcel, jutge progressista que va ser nomenat fa uns mesos arran de l’última renovació del TC. Va ser el ponent de la sentència de l’Audiència Nacional que va absoldre el major Josep Lluís Trapero. Fins ara, els recursos de la resta de condemnats només havien tingut dues veus discrepants, les de Balaguer i Xiol.
El vot particular de Sáez Valcárcel sosté que el delicte de sedició té imprecisió i també la té el concepte que n’elabora el Tribunal Suprem (TS). Defensa que s’haurien d’haver estimat els recursos per la desproporcionalitat de les penes imposades i, en el cas de Junqueras, per no haver suspès el procés principal per la qüestió prejudicial que va plantejar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).
Xiol i Balaguer també opinen que el TS hauria d’haver postergat el dictat de la sentència en el cas de Junqueras per les qüestions prejudicials quant a la immunitat com a eurodiputat. En la resta de recursos, aquests dos magistrats han discrepat en considerar desproporcionades les penes.
