És de nit en un carrer de Kíiv, una ciutat bombardejada i amenaçada pels russos. El president ucraïnès, Volodomir Zelenski, vestit amb samarreta caqui i jaqueta de cremallera militar, arenga els ucraïnesos i la resta del món sobre com està la situació un mes després que comencés la invasió del seu país.

En un discurs en ucraïnès i en anglès, a través del seu compte de Telegram, Zelenski va demanar la unitat d’Europa i el món contra la guerra de Rússia i que es manifestin perquè Moscou busqui la pau.

«Es compleix un mes des que Rússia va envair Ucraïna. El seu pla original d’envair-nos va fallar», va dir el líder ucraïnès. «Us demano que us aixequeu contra la guerra, just ara, 24 de març, en complir-se un mes de l’inici de la invasió, ara i després, en suport d’Ucraïna, de la pau i la llibertat (...) des de les vostres cases, oficines, universitats. Fer-vos veure i sentir. Tots junts per a parar la guerra», va agregar.

Ho ha dit Boris Johnson, el primer ministre britànic: «Crec que el president Zelenski ha demostrat ser un notable líder del seu poble: els ha unit i ha estat la seva veu», va dir Johnson a l’emissora de ràdio LBC. «Ell sap, com va reconèixer Churchill de si mateix, que potser no hagi estat el lleó, però que ha tingut el privilegi de fer el rugit», va dir.

La figura de Volodímir Zelenski, comediant, actor i guionista que des de maig de 2019 i després de només uns mesos en política presideix Ucraïna, ha guanyat pes des que Rússia va atacar el seu país el passat 24 de febrer. S’ha erigit, gràcies als seus discursos a la xarxa Telegram i a les seves intervencions en parlaments i institucions internacionals, en un dels principals actius de la resistència ucraïnesa.

Els seus discursos

Zelensky, des de Kíiv i gairebé sempre vestit amb samarreta caqui, ha pronunciat discursos a través de videoconferència als parlaments dels Estats Units, el Regne Unit, Alemanya, Israel, França, Itàlia i el Japó i també davant el Parlament Europeu. I ahir al matí, davant els membres de l’OTAN, als quals una vegada més va demanar armament.

Sempre ha tingut la facilitat de triar un missatge que calés en la seva audiència, com va passar davant dels Estats Units: «Recordeu Pearl Harbor, quan us van atacar. Recordeu l’11-S, el dia terrible del 2001, quan innocents van ser atacats sense esperar-ho. La nostra experiència és la mateixa ara. Cada dia des de fa setmanes», va afirmar.

A Israel Zelenski, d’origen jueu, va evocar la II Guerra Mundial i l’horror de l’Holocaust per reclamar un suport més ferm d’Israel a Ucraïna. «Escolteu què diu el Kremlin, són les mateixes paraules, la mateixa terminologia que els nazis van usar contra vosaltres», va apel·lar davant la Knesset.

En la seva intervenció davant el Bundestag alemany es va referir a la recent història alemanya, en un assumpte tan sensible com la reunificació: el líder ucraïnès va advertir que s’està construint «un nou mur de Berlín» a Europa, que separa els Estats oprimits dels Estats lliures i el seu país no vol quedar en el costat en el qual «falta la llibertat».

Davant el Parlament Europeu Zelenski va subratllar que Ucraïna no sols està lluitant per la «supervivència» davant la invasió de Rússia, sinó «per ser membres iguals d’Europa», «pel desig de ser tan lliures com ho són vostès».

Intensa activitat diplomàtica

Des de les setmanes prèvies a la invasió, Zelenski ha aglutinat l’activitat diplomàtica d’Ucraïna no només davant de parlaments i institucions, sinó també amb contínues comunicacions a través de vídeo i telèfon amb mandataris de tot el món.

Un dels gestos diplomàtics amb major repercussió es va produir l’11 de març, quan els primers ministres de Polònia, Mateusz Morawiecki; República Txeca, Pietr Fiala; i Eslovènia, Janez Jansa; van viatjar a Kíiv per a traslladar el seu suport a Zelensky, en una visita de la qual va destacar el valor dels visitants per arribar fins a la ciutat bombardejada.

Xarxes i un poder que resisteix

Mitjançant la seva activitat constant en mitjans i xarxes socials i fent visible la seva presència als carrers de Kíiv, Zelenski i el seu Govern han reforçat la idea que el poder del país resisteix l’atac rus i no abandona.

Hi ha hagut imatges del president ucraïnès visitant ferits, menjant amb soldats o acudint a llocs bombardejats per l’exèrcit rus. Zelensky té 5,7 milions de seguidors a Twitter -abans de començar la guerra en tenia 850.000- i més de 16 milions a Instagram

En els seus discursos no només ha interpel·lat els ucraïnesos per demanar-los que lluitin i resisteixin, sinó també de vegades als ciutadans russos per intentar desmuntar els arguments utilitzats pel Kremlin per justificar la invasió. «Com pot ser nazi un poble que va donar més de vuit milions de vides per la victòria sobre el nazisme?», es preguntava en una intervenció dirigida als russos hores abans de començar la guerra.

Però segons diversos analistes occidentals, existeix un risc: que Zelenski es converteixi en un punt únic de fracàs per a la resistència ucraïnesa, on la seva mort o captura es torni fatal per a l’esforç ucraïnès en general. En aquest moment seria molt important la successió i qui pot donar continuïtat a la tasca que ell ha estat fent fins ara.