El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, ha tornat a demanar avions, tancs i equipament militar a l’OTAN per defensar «la seguretat de tot Europa». «I quin és el preu d’aquesta seguretat? Doncs és molt específic: són avions per a Ucraïna, són tancs per al nostre Estat, són defenses antimíssils i són armes contra els vaixells», va enumerar Zelenski en un nou missatge a la nació. «Això és el que tenen els nostres socis, cobrint-se de pols als seus magatzems. Aquí no estem parlant només de la llibertat d’Ucraïna, sinó de la llibertat de tot Europa», va continuar el president d’Ucraïna. En paral·lel, l’exèrcit rus continua la seva ofensiva i en les últimes hores i ha atacat un centre d’investigació nuclear a Khàrkiv.

El president dels EUA i ministres | POTUS

«Actualment és impossible quantificar els danys perquè les hostilitats no cessen a la zona de la instal·lació nuclear, a l’Institut de Física i Tecnologia de Khàrkiv», segons va precisar el Parlament d’Ucraïna. Les tropes del Kremlin centren igualment els seus atacs a destruir dipòsits de combustible –com va passar dissabte a la tarda als afores de Lviv- i magatzems d’aliments, va denunciar l’assessor del Ministeri de l’Interior Vadim Denisenko, que va mostrar també els seus recels amb la declaració d’intencions de Putin de concentrar els atacs a la zona del Donbass. Segons Denisenko, l’exèrcit rus estaria fent rotació de tropes a la frontera i podria fer nous intents «d’avançar en la invasió» en els propers dies.

No obstant això, el president d’Ucraïna va tornar a llançar un missatge d’advertiment als soldats russos que es troben a Ucraïna. «Marxeu a casa mentre encara pugueu caminar».

Blinken diu que «els EUA no busquen canvi de règim a Rússia»

El secretari d’Estat dels Estats Units, Antony Blinken, va voler matisar les paraules del president dels EUA, Joe Biden, sobre Vladímir Putin, en les quals assegurava que «no pot seguir en el poder». «Com vostès sabran, i com ens han sentit dir en diverses ocasions, no tenim una estratègia de canvi de règim a Rússia ni en cap altre lloc», va assegurar Blinken ahir des de Jerusalem. «El que Biden va voler subratllar és que no es pot permetre que Putin llanci una guerra o participi en una agressió contra Ucraïna, ni contra ningú», va precisar el principal diplomàtic nord-americà. En paral·lel, el líder del Kremlin va afirmar que Rússia està «orgullosa» dels seus militars a Ucraïna: «Compleixen el seu deure». «Avui vull dirigir-me en particular a tots els militars que participen en l’operació militar especial.

La comunitat ucraïnesa reclama agilitzar els tràmits d’acollida a Barcelona

La comunitat ucraïnesa demana a les institucions «un esforç» per agilitzar els tràmits d’acollida i denuncia el col·lapse a Fira Barcelona.

En declaracions als mitjans, l’activista Ostap Petrushchak va considerar que cal «coordinar-ho de forma més eficient». Tot i que va reconèixer que s’està fent un «esforç sobrehumà» per gestionar l’acollida de refugiats, va assegurar que altres països com Polònia estan rebent moltes més persones i ho «estan solucionant molt bé».

Unes 300 persones, segons la Guàrdia Urbana, es van tornar a concentrar ahir al migdia a plaça Catalunya contra la invasió russa. Els activistes acampats des de fa un mes al centre han decidit que a partir d’ara se centraran en accions de boicot i assenyalament a empreses russes.

Petrushchak va detallar que tot i que continuaran fent concentracions mentre duri el conflicte, han decidit concentrar les seves protestes «a fer assenyalaments i boicots a companyies que segueixen col·laborant amb Rússia, a anar a l’ambaixada russa i a altres llocs». Accions que, a parer seu, poden fer «més mal» a Putin i «més bé a Ucraïna». «L’activitat no pararà», va assegurar.

Precisament ara fa un mes la comunitat ucraïnesa es va començar a mobilitzar contra la invasió Russa. L’activista i portaveu del col·lectiu ha fet un «balanç positiu» d’aquestes setmanes i va afirmar que «la resposta de la societat catalana ha estat molt àmplia». «Notem que la gent està amb nosaltres», va concloure tot afegint que encara «no s’ha fet prou en l’àmbit polític».

«La Unió Europea pot fer més per acabar amb aquest conflicte molt més aviat», va reflexionar davant la premsa.