Les delegacions russes i ucraïneses van viatjar ahir a Istanbul, on s’asseuran de nou a la taula per a negociar un alto el foc, mentre els combats a Ucraïna no disminuïen en la trentena tercera jornada de la campanya militar russa al país veí i Kíiv temia una nova ofensiva russa.

El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, va confiar que «demà [per avui] teòricament pugui ocórrer» la negociació, deixant no obstant això oberta la data del començament de la trobada russa-ucraïnesa a Turquia. Fins ara, les dues parts s’han reunit de manera presencial en tres ocasions -el 28 de febrer, el 3 de març i el 7 de març- en territori bielorús, en tant que el dia 10 es van reunir a Antalya els ministres d’Exteriors de Rússia i Ucraïna, Serguei Lavrov i Dmitro Kuleba, respectivament.

Des de llavors les negociacions s’han succeït pràcticament diàriament en format de videoconferència a nivell de les dues delegacions i de grups de treball. El ministre d’Exteriors rus, Serguei Lavrov, va afirmar ahir que considera possible un acord entre Moscou i Kíiv per a posar fi al que Rússia anomena «operació militar especial» a Ucraïna. «Veig que hi ha oportunitats per a un acord, ja que els nostres socis occidentals comencen a comprendre els greus errors comesos durant molts anys, encara que potser, per raons comprensibles, no ho diuen en veu alta», va afirmar.

El Kremlin continua guardant silenci sobre el contingut i la marxa de les negociacions. «Només danyaria el procés negociador», va dir Peskov, que va afegir que el fet que les dues parts hagin decidit continuar el diàleg presencial ja «és, sens dubte, important». Peskov va descartar, però, que s’hagin fet avenços per a una possible reunió entre Vladímir Putin i Volodímir Zelenski.

Aquest últim va dir diumenge en una entrevista amb mitjans independents russos que està disposat a acceptar un estatus neutral i no nuclear per al país, tal com exigeix Rússia, a canvi de garanties de seguretat de països com el Regne Unit, Polònia, els EUA i Turquia, i que a més estava preparat per comprometre’s amb la protecció de l’idioma rus. Quant a l’exigència russa que Ucraïna reconegui la península de Crimea com a part de Rússia i la independència de les autoproclamades repúbliques de Donetsk i Lugansk, Zelenski va dir que és un tema que» ha d’abordar-se i resoldre’s». «Dic que és un compromís. Tornem a abans que comencés tot això i intentarem resoldre el tema del Donbass», va afirmar.

En el pla militar, el Comandament General de les Forces Armades d’Ucraïna va dir en la seva última anàlisi que «els principals esforços de l’adversari es concentren a mantenir posicions i a preparar-se per llançar un nova ofensiva». Les forces ucraïneses van recuperar ahir el control d’Irpín, a 8 quilòmetres al nord-oest de Kíiv, va anunciar l’alcalde, Oleksandr Markushin. «Entenem que tornaran a atacar la nostra ciutat, però la defensarem. Irpín és Ucraïna», va dir el regidor.

Més al nord encara, les tropes russes mantenen el bloqueig a Txernígov i ahir van destruir diversos ponts per assegurar-se el cèrcol, segons el portaveu del Ministeri de Defensa, Oleksandr Motuzyanyk. L’assessor del Ministeri de l’Interior ucraïnès, Vadim Demisenko, va assegurar que la situació a Txernígov i a Mariúpol és «molt complexa, però hi continuem combatent». La fiscal general d’Ucraïna, Iryna Venediktova, va denunciar ahir que els crims comesos per l’exèrcit rus contra els residents de Mariúpol podrien qualificar-se de genocidi, ja que «la gent està sense aigua, sense menjar, sense calefacció, quan no hi ha possibilitat de marxar-se, quan les caravanes que intenten sortir són blanc de trets».

Tanca ‘Novaya Gazeta’, l’últim diari independent a Rússia

El diari periòdic Nóvaya Gazeta, dirigit pel premi Nobel de la pau Dmitri Murátov, va anunciar ahir el seu tancament temporal pels advertiments del Roskomnadzor, el regulador rus de les comunicacions, en plena «operació militar especial» russa a Ucraïna. «Hem rebut dos advertiments del Roskomnadzor. És millor que tanquem, ja que si rebem un tercer advertiment ens poden retirar la llicència i això significaria la nostra desaparició», va informar a Efe Nadezhda Prusenkova, cap de premsa del rotatiu, que va dir desconèixer el motiu dels dos advertiments rebuts per part del regulador, que no va argumentar al diari la seva decisió. Poc abans, Roskomnadzor va anunciar el segon advertiment contra Nóvaya Gazeta. Nóvaya Gazeta, que va publicar la seva primera edició de 1.000 exemplars el 1993, havia deixat d’informar sobre la guerra després de l’aprovació d’una llei que castiga amb greus multes i fins a 15 anys de presó la difusió d’«informació falsa» sobre l’Exèrcit rus.