La Comissió Europea (CE) s’ha situat al costat d’Espanya en el cas que enfronta el magistrat del Tribunal Suprem (TS) Pablo Llarena contra la justícia belga.
L’advocat general de la Unió Europea donarà el 14 de juliol la seva opinió sobre si Bèlgica pot qüestionar la competència del Tribunal Suprem (TS) per emetre les euroordres contra els líders del procés i si la justícia d’aquest país va argumentar correctament que a Espanya es violen els drets fonamentals. Així ho va assegurar el mateix advocat general, Jean Richard de la Tour, al final de la vista que es va celebrar ahir a la Gran Sala del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE),
Llarena va plantejar una sèrie de preguntes al TJUE després que el Tribunal d’Apel·lació de Brussel·les denegués l’any passat l’extradició de l’exconseller català Lluís Puig, per considerar que ha de ser el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) qui assumeixi la causa de l’1-O i, per tant, el TS no pot emetre les euroordres. També va descartar l’extradició en entendre que Espanya podria violar els drets fonamentals de Puig, especialment la presumpció d’innocència, sobre la base de l’informe que va publicar el 2019 el Grup de Treball de les Nacions Unides sobre la Detenció Arbitrària.
Aquest últim argument va ser rebutjat per l’advocat de la CE, Julio Baquero Cruz, en assegurar que «no existeix un problema sistèmic d’Estat de Dret a Espanya». La CE, que exerceix de guardiana dels tractats europeus, va dir que per determinar que un país de la UE viola els drets fonamentals cal analitzar si existeixen «problemes sistèmics» al seu sistema judicial i si aquestes deficiències tindran «conseqüències» per al «assumpte individual», en aquest cas el de Puig. I segons Brussel·les, si no existeixen problemes sistèmics, «serà innecessari, en la majoria dels casos», entrar en el cas particular.
En aquest sentit, l’advocada de l’Estat, Andrea Gavela, va negar que els líders independentistes siguin «un grup individualitzat» contra el qual es vulneren els drets fonamentals a Espanya, com van argumentar els advocats dels polítics catalans.
Per a l’advocat de l’expresident de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, a Espanya hi ha una «persecució, absolutament infame, per motius polítics» contra els líders independentistes. «Ja n’hi prou d’aquesta persecució per convocar un referèndum, que va ser despenalitzat a Espanya el 2005», va clamar davant els quinze jutges que formen la Gran Sala del TJUE. Boye va dir que «el veritablement rellevant no és l’existència de deficiències sistèmiques o generalitzades» a Espanya, «sinó l’existència de raons serioses per creure que hi ha un risc seriós de vulneració a un judici just». «El futur del senyor Puig estava escrit en el passat de la resta de membres del govern català deposat l’octubre del 2017», va afirmar
Isabel Elbal, advocada de l’eurodiputada de JxCAT Clara Ponsatí, va acusar Llarena de voler «desnaturalitzar» la funció del TJUE en voler convertir el tribunal «en una sort d’apel·lació» contra la decisió de la justícia belga de no entregar Puig. «Rebutjar l’euroordre és decisió definitiva, inapel·lable», va assegurar.
Per la seva banda, el fiscal Fidel Ángel Cadena Serrano, que va iniciar les intervencions en una vista que es va allargar més de 7 hores, va defensar que la justícia belga no pot qüestionar la competència del TS per emetre les euroordres. «És il·lògic i absurd que el país d’execució controli l’aplicació processal de les normes de competència del país emissor», va dir, i va assegurar que tant l’Estatut d’Autonomia de Catalunya com la Llei d’Enjudiciament Criminal permeten al Tribunal Suprem assumir la causa de l’1-O.
La representant de Bèlgica, per la seva banda, l’advocada F. Matthis, es va limitar a defensar la justícia del seu país, sense entrar en els detalls, advocant «la separació de poders», en una vista en què també va intervenir Vox i en què Polònia i Romania es van personar a favor d’Espanya.
