Els països de l’ONU van suspendre ahir la participació de Rússia al Consell de Drets Humans, una mesura gairebé inèdita i amb la qual els Estats Units i els seus aliats busquen continuar aïllant Moscou en resposta a la seva invasió d’Ucraïna. L’exclusió es basa en suposades «violacions greus i sistemàtiques dels drets humans» comeses per les tropes russes al país veí.

L’Assemblea General de Nacions Unides va aprovar la iniciativa impulsada per Washington amb 93 vots a favor, 24 en contra i 58 abstencions, superant amb folgança la majoria de dos terços necessària, atès que només es tenen en compte els «sís» i els «nos».

Rússia és el segon país suspès del Consell de Drets Humans des que aquest es va crear en 2006. Fins ara, l’únic precedent era l’exclusió de la Líbia de Muamar el Gadafi en resposta a la repressió de les protestes de 2011.

En aquest cas, la decisió té molt més calat, perquè Rússia és una de les grans potències en Nacions Unides, un dels cinc membres permanents del Consell de Seguretat, on té poder de veto. «Rússia no sols està cometent violacions dels drets humans, sinó que està sacsejant els fonaments de la pau i seguretat internacionals», va dir abans de la votació l’ambaixador ucraïnès davant Nacions Unides, Sergiy Kyslytsya.

La possibilitat d’excloure Rússia del Consell de Drets Humans es va començar a plantejar fa setmanes, però Washington no va decidir fer el pas fins que es va conèixer la suposada matança duta a terme en la localitat de Butxa, prop de Kíiv, on les autoritats ucraïneses acusen tropes russes de matar a centenars de civils. Per a l’ambaixadora estatunidenca, Linda Thomas-Greenfield, amb la mesura d’ahir s’envia «un clar missatge que Rússia haurà de rendir comptes».

Encara que en la pràctica la mesura no tindrà moltes conseqüències, suposa un pas més en l’aïllament internacional de Rússia, que des de l’inici de la guerra acumula una derrota diplomàtica rera una altra a Nacions Unides, un lloc on fins ara comptava amb la simpatia de molts membres i una gran influència.

Des que va començar la seva invasió d’Ucraïna, el passat 24 de febrer, Rússia s’ha vist molt aïllada i en la jornada anterior a la votació havia pressionat nombrosos països amb una carta en la qual els advertia que votar a favor o fins i tot abstenir-se seria vist com un gest hostil i amb conseqüències.

En la seva intervenció d’ahir, la delegació russa va denunciar que la proposta dels EUA estava basada en suposats crims que són «muntatges» o «falsedats» i la va qualificar com un intent per part de Washington de mantenir el seu «control total» sobre el sistema internacional usant els drets humans com a pretext. Després de ser suspesa, Rússia va anunciar que es retira voluntàriament del Consell en considerar que aquest s’ha convertit en un instrument d’Occident.

L’Assemblea General havia aprovat ja dues resolucions crítiques amb Rússia des de l’inici de la guerra, que havien obtingut almenys 140 vots a favor. Com era previsible, aquestes majories aclaparadores es van afeblir ahir en un vot amb conseqüències més tangibles i vinculat a un assumpte -l’acció internacional davant possibles abusos dels drets humans- que és espinós per a molts països. Estats que en els vots anteriors havien dit «sí que» van passar ahir a l’abstenció, entre els quals Brasil i Mèxic, que van defensar que s’hauria d’esperar a investigar els suposats crims abans de prendre mesures contra Rússia i que van advertir del risc de dinamitar un possible diàleg per a posar fi a la guerra.

Mentrestant, a Rússia i els seus aliats més estrets es van sumar ahir gairebé una vintena de països que van saltar de l’abstenció al «no», entre ells Bolívia, Cuba i Nicaragua. Veneçuela, que no pot votar pels deutes que manté amb l’ONU, també es va mostrar en contra. El canvi més destacat, no obstant això, va ser el de la Xina, que després d’abstenir-se en els vots anteriors avui es va situar del costat de Rússia, denunciant un «ús polític» dels drets humans i una «doble moral».

Gravacions sobre Butxa

L’espionatge alemany va gravar converses entre soldats russos a Ucraïna que presumptament proven que els trets a civils formaven part de l’estratègia de guerra de Rússia en aquest país, va informar aquest dijous el setmanari Der Spiegel. El BND (sigles en alemany dels serveis d’espionatge federals) va captar converses de ràdio entre militars russos en les quals s’esmentava la mort de civils i Der Spiegel assegura que algunes es poden relacionar amb els casos de civils trobats morts als carrers de Butxa, prop de Kíiv.

Un soldat compta a un altre en una d’aquests enregistraments com ell i un altre soldats havien disparat una persona en una bicicleta; en una altra conversa captada pel BND s’escolta un home que afirma que «primer es pregunta als civils, després se’ls dispara».

El setmanari alemany afirma que els enregistraments van ser presentats dimecres al Parlament alemany i que del material del BND es dedueix que en les morts de civils a Ucraïna van estar involucrats membres del «Grup Wagner», que «va destacar ja en la seva intervenció a Síria per la seva crueltat especial».