I si la clau decisiva del congrés de Junts per Catalunya no la tinguessin ni Laura Borràs ni Jordi Turull (presidenta del Parlament i exconseller, respectivament)? La clau, segons bons coneixedors del partit, la tenen precisament els que no es volen etiquetar ni com a turullistes ni com a lauristes. Un conjunt de bases i de quadres dirigents que poden decantar la balança. Una balança que sembla inclinada a favor de Turull però que, segons s’adverteix internament, no vol dir que tot el peix ja estigui venut. Ni de bon tros.

Dirigents de pes com alcaldes, consellers i càrrecs com Josep Rius –nou portaveu–, Elsa Artadi –alcaldable a Barcelona– i Albert Batet –líder del grup al Parlament– tindran molt a dir en la difícil tasca que Junts ha de fer amb urgència si vol arribar al congrés de juny amb els deures fets. Això és, amb un pacte entre sectors, en què cadascú pugui obtenir cert pes en la nova executiva.

Que la part decisiva del congrés se celebri a la Catalunya Nord –llevat de la part dedicada a la ponència política– és important perquè això suposa que l’expresident Carles Puigdemont hi podrà participar personalment. I tindrà la capacitat d’influir directament en les decisions. Però és altament improbable que Puigdemont es decideixi a assenyalar amb el dit Turull o Borràs, ja que en els últims mesos l’expresident de la Generalitat ha evitat explícitament entrar en la cuina de les decisions. En part per no cremar-se i poder mantenir el seu perfil com a líder ideològic al marge de batalles de poder.

Una de les qüestions a tenir en compte és que no s’escollirà el líder mitjançant eleccions primàries, en què Borràs podria tenir més opcions, sinó en un conclave amb delegats que votaran la direcció executiva. La proposta de Jordi Sànchez, secretari general fins al conclave, és que es presenti una única llista d’integració. I no hi haurà sorpreses organitzatives perquè no es tocaran els estatuts vigents. Per això, el que és desitjable és que Borràs i Turull pactin, abans d’arribar a la decisiva votació, formant tàndem. No serà fàcil atès que la presidenta del Parlament, segons el seu entorn, vol optar a un càrrec de responsabilitat. La presidència del partit, si Turull és secretari general, seria una opció. Però per a això Puigdemont ha de renunciar a aquesta presidència i això és possible però no és segur. L’alternativa passaria per crear un altre tipus de càrrec, sempre que quedi clar que és Turull qui mana.

Que Jordi Sànchez parlés explícitament a favor de Turull és un bon auguri per a l’exconseller, però alguns consideren que el pot perjudicar de cara als sectors més crítics amb l’encara secretari general. En tot cas, Turull guarda encara les cartes després d’haver afirmat que ell no entraria en batalles internes i que seria lleial ocupant el càrrec que es consideri més útil.

El Govern espera

Mentrestant, els integrants del Govern esperen amb paciència la resolució del conclave. Figures properes a Sànchez com Jaume Giró se sentirien òbviament molt més còmodes amb Turull que amb Borràs al capdavant. Cada conseller i consellera usarà la seva influència. Els turullistes, com Lourdes Ciuró i Violant Cervera, apostaran per ell. I la gran majoria defensaran una idea: que cal preservar la gestió del Govern, de manera responsable i evitant gesticulacions constants. «No s’ha d’entrar cada dia en la baralla amb ERC», apunten, excepte quan calgui. Aquesta visió contrasta amb la dels que a Junts dinamitarien tota actuació autonòmica i col·laborativa amb ERC o amb el PSC. «Són posicions minoritàries les que defensen aquesta via», apunten fonts del Govern. I afirmen que Borràs és més moderada en relació amb la tàctica rupturista del que ho són altres persones importants.

Si bé s’aposta per mantenir el rumb d’un Govern cohesionat en espera que la taula de diàleg amb el Govern constati, segons Junts, la seva vacuïtat, també en el partit de Puigdemont s’admet que el nou equip directiu que surti del congrés podria decidir fer algun canvi al Govern. Canvi que servís per marcar el rumb de navegació. I perquè el nou o la nova líder situï els seus fidels. Si Giró ho és de Sànchez, Borràs o Turull podrien intentar incorporar altres figures de la seva confiança.