La sentència del Tribunal Constitucional 30/2022 s’ha pronunciat sobre la legitimació de tercers (en el cas concret, dos periodistes d’Europa Press Delegaciones, SA i Editora Balear, SA), no intervinents en un procediment judicial, per personar-se al si del mateix i recórrer les resolucions judicials que siguin perjudicials als seus interessos (en el cas concret, resolucions dictades en unes diligències prèvies de recerca de possibles filtracions a la premsa de documents judicials i policials al cas Cursach), en particular quan aquests interessos fan referència a la garantia del dret al secret professional dels periodistes vinculat a l’exercici de les llibertats informatives.

Concretament, la intervenció de les comunicacions d’un periodista en el marc d’un determinat procés penal, quan no és l’investigat ni el denunciant en aquest procés, pot suposar una limitació o menyspreu de les llibertats informatives d’aquest periodista, en particular, del secret professional i de la protecció de les fonts periodístiques, que justifiqui que se li doni trasllat del procediment i se li permeti intervenir-hi, per poder així defensar en el curs del procés ja iniciat defensar els seus drets fonamentals?

Era la qüestió plantejada i resolta per aquesta sentència, que estima el recurs d’empara, i anul·la les resolucions judicials de l’Audiència Provincial de Balears i del Jutjat d’Instrucció núm. 12 de Palma de Mallorca impugnades, que van impedir el reconeixement del dret d’accés a la jurisdicció dels afectats, retrotraient les actuacions a fi de permetre a aquells l’accés a la jurisdicció, per a la defensa dels seus interessos, entre ells les llibertats informatives.

Les mesures de recerca que s’havien acordat en el procediment judicial tenien com a objecte tant la intervenció dels dispositius informàtics utilitzats pels periodistes en l’exercici de la seva funció com l’entrada i l’escorcoll del seu domicili professional, així com el de les entitats periodístiques, Europa Press Delegaciones, S.A. i Diario de Mallorca, i amb elles es pretenia revelar les fonts dels periodistes, identificant així les persones autores de les filtracions que estaven sent investigades en el procediment.

Doncs bé, la STC ens recorda una vegada més que la posició preferent de la llibertat d’informació assoleix el nivell de protecció més gran quan aquesta llibertat és exercida pels professionals de la informació i està dirigida a la formació d’opinió pública, així com que la protecció de les fonts periodístiques (secret professional dels periodistes) és, en paraules del TEDH, «una de les pedres angulars de la llibertat de premsa», ja que revelar les fonts de prova pot suposar un greu risc per al nucli essencial de la llibertat d’informació i la formació d’una opinió pública lliure, raó per la qual el TEDH ha establert que les limitacions a la confidencialitat d’aquelles fonts han d’estar sotmeses a un control de proporcionalitat molt més rigorós que qualsevol altre mitjà de recerca avaluar si existeix «una necessitat social urgent» i si està justificada atenent l’interès de la societat a assegurar i mantenir una premsa lliure, havent-se de tenir en compte en aquesta ponderació no només la utilitat de la investigació, sinó també tant la gravetat del delicte objecte de recerca, com el propi interès públic de la notícia (STEDH de 6-10-2020, assumpte Jecker c. Suïssa, § 38-40).

La STC menciona l’extensa jurisprudència del TEDH sobre les garanties processals dirigides a la consolidació d’una esfera de protecció en les relacions de confidencialitat entre els periodistes i les seves fonts, concloent afirmant, una vegada més, que la llibertat d’informació gaudeix d’una posició rellevant en el nostre ordenament jurídic, representant, dins aquest dret, un paper fonamental, la protecció de les fonts periodístiques, que constitueix un instrument destinat directament a generar un àmbit de confidencialitat que les protegeixi.

Dissuadir la transmissió diligent d’informacions i opinions constitueix un límit constitucional essencial que l’art. 20 CE imposa a tots els poders públics, en particular al jutge penal, i són «la clàusula de consciència» i «el secret professional», mecanismes de protecció dels professionals de la informació (STC 6/1981).