«Desnazificar i desmilitaritzar Ucraïna». És així com el president rus, Vladímir Putin, justifica l’assalt militar contra el seu veí ucraïnès. Aquest argument, repetit incansablement pel Kremlin, sobredimensiona la presència real de milícies neonazis que combaten al costat de Kíiv, però també intenta amagar que el problema ultra també s’estén cap a Rússia.
Aquest problema va aflorar el 2014 durant la revolta ucraïnesa de l’Euromaidan. Va ser llavors quan fanàtics neonazis de clubs de futbol van passar a formar part del Batalló Azov amb l’objectiu de combatre el Govern del prorus Víktor Ianukóvitx i els separatistes de Donetsk i Lugansk, a l’est d’Ucraïna.
El seu important rol militar al Donbass –van reconquerir la ciutat de Mariúpol– i la falta de tropes a l’Exèrcit regular van portar el Govern de Petro Poroshenko a incorporar el regiment a la Guàrdia Nacional d’Ucraïna, sota el control i finançament de Kíiv. La decisió va acabar de legitimar aquest grup armat i, des de llavors, ha rebut entrenament militar de països occidentals com el Canadà. L’ONU ha acusat Azov de violar i torturar presos de guerra i de perseguir les comunitats romaní i LGTBI.
Ucraïna és un país multiètnic on l’executiu ha estat elegit democràticament i el seu president, Volodímir Zelenski, és jueu. «Han tolerat aquests grups com a element instrumental perquè temen l’amenaça russa, però no comparteixen les seves idees», assenyala l’analista Abel Riu. En les eleccions del 2019, l’extrema dreta va obtenir el 2,15% dels vots. Tot i això, apunta Riu, la legitimació ultra està permetent un revisionisme històric que normalitza l’exaltació de figures com Stepán Bandera, líder independentista ucraïnès que va combatre els soviètics i va col·laborar amb els pogroms nazis contra els jueus.
Pelegrinatge ultradretà
Des del 2014, el Donbass s’ha convertit en un enclavament de pelegrinatge on extremistes de dretes de tot el món acudeixen per aprendre tàctiques militars. «La inestabilitat a Ucraïna els ofereix les mateixes oportunitats d’entrenament que l’Afganistan, l’Iraq i Síria han ofert als gihadistes durant anys», explica al New York Times l’investigador i exagent de l’FBI Ali Soufan.
Instal·lats còmodament a Ucraïna, milícies neonazis com Azov o Misanthropic Division usen la propaganda digital per teixir una xarxa internacional de guerrillers. Azov ha passat de tenir 300 soldats a tenir-ne 2.500, molts seguidors de partits ucraïnesos neofeixistes i minoritaris com Pravi Sektor o Svoboda. La guerra ha accelerat la captació internacional. Ultres dels EUA, Espanya, Alemanya i Suècia s’han interessat per unir-se a aquestes files, segons el grup d’intel·ligència SITE. «No he notat tanta activitat de reclutament des que Estat Islàmic va declarar el seu califat el 2014 i va captar simpatitzants», va explicar la seva directora, Rita Katz.
És el cas de Miguel, veí de 23 anys de Segur de Calafell, que el 5 de març va viatjar a Ucraïna per unir-se a les files dels paramilitars neonazis. Uns anys abans, va ser detingut a Hongria per fer la salutació hitleriana en una sinagoga mentre vestia amb insígnies neonazis, informa el diari Ara. Encara que falangistes espanyols posen els seus membres en contacte amb les milícies ucraïneses, fonts de la Guàrdia Civil limiten molt aquest fenomen, informa Juanjo Fernández. «La capacitat de mobilització extremista entre els grups amics a Espanya és mínima», assenyala una font interna.
Ucraïna s’ha convertit en un laboratori on els ultres aprenen tàctiques de guerrilles que més tard poden utilitzar per fer actes terroristes als seus països d’origen. El 2019, el G-7 va demanar a Ucraïna frenar la proliferació de grups violents d’extrema dreta al territori, però l’arribada d’una guerra total contra Rússia ha relegat aquesta preocupació mentre les armes enviades per Occident per donar suport a Kíiv acaben en mans de aquestes milícies.
Moscou recorre a ultres
La propaganda russa ha equiparat Ucraïna amb un règim nazi per desprestigiar completament el seu Exèrcit. Aquesta estratègia no està exempta d’ironia, ja que part dels que han pelegrinat fins al Donbass per empunyar les armes ho han fet al costat dels separatistes prorussos. És el cas dels seguidors del Moviment Imperial Rus, organització violenta etnonacionalista que predica un retorn al règim tsarista i que entrena neonazis de tot el món en campaments a Rússia. L’extrema dreta global té múltiples sensibilitats i interessos, i molts supremacistes fa anys que estan atrets per un putinisme que promou una societat blanca, cristiana i conservadora.
