La Generalitat ha congelat les relacions amb el Govern espanyol fins que investigui el Catalangate. Ho va anunciar ahir el president del Govern, Pere Aragonès, en una compareixença a Palau, posterior a la reunió extraordinària de l’executiu: «La confiança està danyada, i cal que l’Estat es mogui», va dir Aragonès, acompanyat pel vicepresident, Jordi Puigneró, i tot el Govern. El president va subratllar que «no es pot recuperar la normalitat de les relacions polítiques» amb Madrid, i va admetre que és «molt difícil que hi hagi les condicions per avançar» en la taula de diàleg. Aragonès va demanar una conversa «cara a cara» amb el president espanyol, Pedro Sánchez, per aclarir la responsabilitat de l’Estat en l’espionatge.
Aragonès va començar la intervenció amb un to contundent: «Un estat democràtic no espia la ciutadania, un moviment democràtic, ni escolta les converses privades dels adversaris polítics del seu govern». El president va qualificar el Catalangate d’«autèntica operació d’estat» contra l’independentisme, i el cas d’espionatge «més gran» detectat mai fins ara. El cap del Govern creu que «tot demòcrata» s’hauria de «rebel·lar», i exigir que hi hagi «màxima transparència i assumpció de responsabilitats» en el cas.
Per esvair tots els dubtes, Aragonès va instar l’Executiu espanyol a assumir la seva part per «recuperar la confiança». El president va admetre que, ara mateix, les relacions no poden estar «normalitzades» i que «les coses no poden continuar igual». La situació, doncs, també afecta la taula de diàleg entre la Generalitat i la Moncloa. Així, fins que no s’investigui el Catalangate i el Govern espanyol no assumeixi les seves «responsabilitats», i es recuperi la confiança, «no es podran recuperar les relacions normalitzades». La negociació, que encara no tenia data de represa, continua aturada.
Aragonès va insistir que el Govern anirà «fins al final» per identificar els orígens dels atacs: «No descansarem fins que totes les persones que han permès l’atac a la democràcia responguin davant la justícia». L’executiu, a través de l’Agència de Ciberseguretat, i amb col·laboració amb els Mossos, durà a terme les «actuacions necessàries» per investigar «a fons» el cas. L’executiu també oferirà tota la defensa i el suport o acompanyament jurídic a les víctimes de l’espionatge. Ell mateix, a títol personal, presentarà una denúncia davant l’atac que «vulnera» la seva persona i el seu entorn.
El president va advertir l’Estat que és «evident» que el cas d’espionatge i la forma com el Govern espanyol l’afronti «pot tenir importants conseqüències polítiques de forma immediata». «Avui la confiança en el Govern espanyol és mínima. I és difícil confiar en qui tot apunta que t’ha estat espiant», va asseverar. Tot i això, va derivar als partits i grups parlamentaris les accions a dur a terme en l’àmbit polític, pel que fa al Parlament i als acords municipals d’ERC i Junts als ajuntaments o a la Diputació de Barcelona.
Aragonès va reiterar que el Govern també «facilitarà» la feina de la comissió d’investigació del Congrés que es podria crear per aclari les responsabilitats del cas d’espionatge de l’independentisme. Així mateix, el president va apuntar que «no hi ha hagut» contactes amb la Moncloa, més enllà dels que han mantingut els equips respectius.
El ‘Catalangate’
Els darrers presidents de la Generalitat han estat objectiu de ciberespionatge, segons el grup d’experts en ciberseguretat Citizen Lab. L’organització ha posat al descobert el nom de 65 polítics i membres de la societat civil catalana, la gran majoria víctimes del programa Pegasus, dissenyat per la israeliana NSO per accedir a ordinadors i dispositius mòbils. Hi figuren Artur Mas, l’entorn de Carles Puigdemont, Quim Torra i Pere Aragonès. També han estat objecte de ciberespionatge dirigents de l’ANC i Òmnium Cultural com Elisenda Paluzie, Jordi Sànchez i Marcel Mauri, a més d’una trentena de membres de JxCat, ERC i la CUP. Citizen Lab apunta que hi ha «nexes» entre aquest espionatge i «una o més entitats del Govern espanyol».
La Moncloa afirma que «treballa per restablir la confiança» amb la Generalitat
El Govern espanyol «treballa per restablir la confiança» amb la Generalitat. És el missatge que la Moncloa va voler transmetre després que el president de la Generalitat donés per congelades les relacions entre els dos executius mentre el Govern espanyol no faci una investigació interna pel cas Catalangate d’espionatge massiu a polítics, agents de la societat civil i advocats catalans.
L’Executiu espanyol no preveu de moment aquesta investigació, però recorda que sempre «ha donat mostres d’una voluntat clara i inequívoca de diàleg durant tot el mandat», i també que manté a més la seva «aposta per desjudicialitzar» el conflicte.
A la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, la portaveu del Govern espanyol, Isabel Rodríguez, ja va desvincular el seu govern del cas i va apuntar que, si cal, «col·laborarà» amb la Justícia, però va assegurar que no impulsarà de mutu propi actuacions per tal d’aclarir els fets.
Hores abans de la compareixença de Pere Aragonès, la Moncloa donava per fet que el cas no afectaria les relacions amb la Generalitat ni tampoc la taula de diàleg.
Mentrestant, ni la Fiscalia ni el Tribunal Suprem han anunciat cap pas per aclarir els fets. El Suprem ni tan sols ofereix informació sobre si el magistrat de la sala tercera que autoritza les operacions del CNI, Pablo Lucas, va rebre cap petició per a l’ús del programa Pegasus per part dels serveis secrets espanyols. La ministra de Defensa, Margarita Robles, té previst comparèixer al Congrés, però la Moncloa ja ha advertit que hi ha matèries «secretes» de les quals no parlarà.
Puigneró: «Un estat que espia recorda una pseudodemocràcia o una dictadura»
El vicepresident del Govern, Jordi Puigneró, va considerar que el Catalangate i l’espionatge als independentistes que se’n deriva «no pot deixar ningú indiferent». En la compareixença amb el president, Pere Aragonès, i la resta del Consell Executiu, Puigneró va apuntar directament a l’Estat espanyol com el responsable de l’operació, que va qualificar «d’atac intolerable a la democràcia». «Un estat que espia recorda una pseudodemocràcia o una dictadura», va avisar, i va afegir que per això el Govern ha decidit que «no es normalitzarà una relació amb un estat repressor» que espia l’independentisme. A més, va reclamar una investigació internacional i independent que aclareixi qui hi ha concretament darrere del Catalangate.
«Espanya ja no és una democràcia plena i va camí de ser una democràcia que no compleix els estàndards europeus que són mínimament exigibles». Així de contundent es va mostrar Puigneró en la seva intervenció, en què va apuntar directament a Espanya com a responsable de l’espionatge.
