Rússia va començar ahir a tallar el gas a Europa en suspendre els subministraments a Bulgària i Polònia per negar-se a pagar en rubles pel combustible rus, una mesura qualificada de «xantatge» per Brussel·les i que pot afectar a mitjans de maig a altres compradors europeus, segons ja ha advertit el Kremlin.

«Gazprom ha suspès per complet el subministrament de gas a Bulgaraz (Bulgària) i PGNiG (Polònia) per no haver pagat en rubles els subministraments a l’abril», va assenyalar el gegant gasista rus. Tant Bulgària com Polònia són a més estats de trànsit i per això Gazprom ja va advertir de conseqüències per a la resta de països en cas d’una retirada no autoritzada de gas rus.

El president rus, Vladímir Putin, va decretar el 31 de març que els països considerats «inamistosos» per les sancions occidentals a la campanya militar de Rússia a Ucraïna, entre ells tots els països membres de la UE, han de pagar el gas en rubles. En cas contrari, tallaria el gas a la UE, on el combustible rus suposa el 40% del consum i la dependència de Rússia supera el 50% en 14 països europeus. Va ser la seva reacció més dura fins ara a les mesures imposades per Occident a la congelació de les reserves del Banc Central de Rússia i la desconnexió de diversos bancs russos del sistema interbancari SWIFT.

Putin va idear un mecanisme, que va entrar en vigor l’1 d’abril, que estableix que els països inamistosos -48 en total- han d’obrir un compte especial en rubles i una altra en divisa en Gazprombank. La seva idea és que aquest banc rebi el pagament en la divisa especificada en el contracte de subministrament de gas -l’euro o el dòlar en el 97% dels casos-, el converteixi després en rubles i el dipositi en el compte de rubles del comprador. Això li permet sostenir el ruble, però també que en Gazprombank, controlat per l’Estat a través de Gazprom, entrin divises. L’anunci de Gazprom, que continua subministrant a la resta de països europeus, fins i tot a través d’Ucraïna, va provocar una pujada de l’11% del preu del gas per a lliurament al maig en el mercat holandès, que se situava en 109 euros/MWH a la tarda.

El primer ministre búlgar, Kiril Petkov, va qualificar de «xantatge inacceptable» el tall de subministrament per part de Gazprom, i el seu Govern va considerar això demostra que la gasista és «un soci imprevisible que utilitza un recurs energètic com a instrument de pressió durant la guerra de Rússia contra Ucraïna. Bulgària té una gran dependència energètica de Rússia: fins a un 90% del gas que consumeix procedeix d’aquest país i les seves reserves es troben al 17,7%, el segon nivell més baix dels Vint-i-set. Això sí, els seus contractes amb Gazprom conclouen enguany i ja havia anunciat que no tenia intenció de renovar-los. Sofia pretén ara seguir un pla desenvolupat amb anterioritat per assegurar subministraments alternatius, que inclouen gas des de Grècia i Turquia, a més de gas natural liquat quan sigui necessari, si bé només estan garantits al maig.

El president de Polònia, Andrzej Dubte, va assegurar que els compradors de gas rus adoptaran «mesures legals» contra Rússia, i va dir que el problema del tall de subministrament es resoldrà «en el marc de la cooperació a Europa, on funcionen interconnectors». A més va reiterar la intenció del seu país d’acabar amb la dependència dels combustibles fòssils russos. Polònia cobreix aproximadament el 45% de les seves necessitats amb el combustible rus i les seves reserves estan en el 75% de la seva capacitat.

«És un altre intent de Rússia d’utilitzar el gas com a instrument de xantatge», va recalcar per la seva part la presidenta de la CE, Ursula von der Leyen.