La reforma de la Llei de seguretat nacional que el Govern ha portat a les Corts ha superat el primer obstacle gràcies a un suport condicionat del PP, que amb el seu vot en contra de les esmenes a la totalitat d’ERC i JxCat va permetre que el text es pugui tramitar.

El ministre de la Presidència, Félix Bolaños, va defensar ahir el text al ple del Congrés, però per les intervencions dels portaveus dels grups parlamentaris, inclòs el del soci del Govern, Unides Podem, no acaba de complaure.

Es tracta d’una reforma de la llei aprovar del 2015 amb el Govern del PP i avalada pel Tribunal Constitucional, però que ara l’Executiu de Pedro Sánchez vol modificar perquè en situacions com les viscudes recentment –la pandèmia– i les que es viuen –la guerra d’Ucraïna– l’Estat tingui un instrument legal per prendre mesures i fer-hi front. La proposta del Govern permet la intervenció de l’Estat per garantir recursos de primera necessitat davant situacions de crisi i atorga al president de l’Executiu algunes competències que els grups van censurar en el debat d’ahir.

El diputat del PP Juan Antonio Callejas va deixar clar que permetre la tramitació no és un xec en blanc, i va demanat al Govern que negociïn plegats article per article el projecte. Una llei amb la qual, segons Callejas, «el senyor Pedro Sánchez pot confiscar-te els béns i obligar-te a fer prestacions i serveis sense cap mena de compensació econòmica i en què tot queda a l’atzar del senyor president».

Precisament, per obligar els ciutadans a prestar alguns serveis en cas de crisi que afecten la seguretat nacional, l’oposició va entendre que vulnerava drets constitucionals i que, per tant, la iniciativa s’hauria de tramitar com a llei orgànica i no com a projecte de llei. Els que havien presentat les esmenes a la totalitat –ERC i JxCat– van coincidir a acusar el Govern de presentar una iniciativa que vulnera les competències autonòmiques.

Per la seva banda, el Parlament català considera «imprescindible» la dimissió de la ministra de Defensa, Margarita Robles, per les declaracions «reconeixent i justificant l’espionatge massiu a dissidents polítics, advocats i societat civil, impròpies d’una democràcia plena i compromesa amb els drets humans». Aquest punt de la moció d’ERC també va rebre el suport de JxCat i CUP-NCG. Els comuns es van abstenir. La iniciativa, que també condemna l’espionatge massiu amb els vots dels independentistes i En Comú Podem, va manifestar la necessitat d’impulsar el dret a petició dels diputats davant l’Eurocambra pel Catalangate.