L’ExpoBages celebra aquest cap de setmana un 40è aniversari ajornat dos anys per la pandèmia. És la fira del retorn a la normalitat, en un moment en què moltes de les fires de característiques similars a la de Manresa replantegen la seva continuïtat després d’un parèntesi tan llarg. L’ExpoBages torna dissabte i diumenge amb bona salut, amb el 20% més d’estands, fins a 133, i amb 300 metres quadrats més, fins als 4.000, que en la darrera edició celebrada, la del 2019, i amb una seriosa aposta per consolidar un contingut tecnològic al programa que la dugui més enllà de l’aparador comercial i industrial que li ha donat forma des dels seus inicis.

Muntatge dels estands de l’Expo ahir al passeig Pere III | CARLES BLAYA

La fira multisectorial es presenta de nou a la ciutat en un mes de maig que l’Ajuntament ha volgut farcir d’activitat comercial, i ho fa separada de la Fira de l’Ascensió amb qui ha compartit calendari des de la seva estrena al carrer el 2013. L’Ajuntament al·lega que la decisió, que el cap de setmana passat va generar crítiques entre els paradistes de l’Ascensió, als quals els faltava l’atractor de l’Expo, respon a la voluntat d’allargar els atractius comercials durant dos caps de setmana i que, a més, la voluntat de respectar l’activitat de les terrasses del Passeig (després de dos anys duríssims de pandèmia per al sector) no deixava gaire marge d’espai per als firaires de l’Ascensió. «Si no ho proves, no ho saps», deia ahir el regidor de Turisme i Projecció de la Ciutat, Joan Calmet, durant la presentació de la fira, un acte que es va celebrar en la carpa (climatitzada) de Sant Domènec que acollirà la cirereta del pastís firal d’enguany: l’anomenat TecnoB@ges. A la carpa, l’atenció serà per a les TIC i la indústria 4.0 (i 5.0), amb un seguit de ponències especialitzades però adreçades al conjunt de la població, ja a partir de demà, i amb activitats programades amb actors locals vinculats al sector, com Eurecat, UPC, FUB, Aigües de Manresa i projectes com Wealty App o el CETIM. També hi serà la Generalitat mitjançant el departament de Polítiques Digitals i Territori, que hi presentarà el projecte Aina amb el qual es vol dotar el català de presència a l’univers virtual.

La Fira també es reorienta en l’espai físic de la ciutat, i es concentra en un eix que va de la plana de l’Om fins a la plaça 11 de Setembre, sense pràcticament ramals que provocaven les queixes dels que hi eren destinats. I una novetat central: el sector de l’automoció deixa el carrer Guimerà i la Muralla, on s’havia ubicat en les darreres edicions, per alinear-se en un cantó del Passeig Pere III, entre la plaça Espanya i el Primer de Maig. El futur del Guimerà, en plena transició viària, i la necessitat de mantenir els autobusos per afavorir la mobilitat han generat aquest canvi, que dotarà de més continuïtat al conjunt de la fira.

L’Expo celebra un aniversari accidentat (per la pandèmia) i ho fa sense massa escarafalls. Sí s’ha convidat Joan Cornet, el primer alcalde de la democràcia a Manresa i amb qui va començar a caminar la fira, que recordarà els seus inicis. També s’aprofitarà per homenatjar amb el Pollet d’Or, el premi honorífic de la fira, Llorenç Juanola, que ha estat al capdavant de la comissió organitzadora de l’Expo els darrers catorze anys. Aquesta és la seva última edició al capdavant de la fira.

L’esdeveniment tornarà a buscar un impacte comarcal en convidar-hi Sant Fruitós perquè es doni a conèixer a la fira. La vila hi portarà el seu popular arròs, del qual se’n podrà fer un tastet dissabte i diumenge amb el repartiment de 400 racions, i el trenet dels reis d’Orient, entre d’altres atractius locals, com va explicar ahir l’alcaldessa de Sant Fruitós, Àdria Mazcuñan.

La inauguració comptarà amb la presència del vicepresident del Govern i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró. La Generalitat té enguany un paper clau en el naixement de l’espai tecnològic de la fira, que han coorganitzat la Cambra de Comerç (membre del patronat de la Fundació Fira de Manresa) i la patronal de la petita i mitjana empresa, Pimec.

Ahir, durant la presentació de la fira, l’alcalde de Manresa i president del patronat de Fira de Manresa, Marc Aloy, va recalcar que aquest ExpoBages «torna amb més energia i ganes que mai» i «amb més suports» que en cap altra edició de la seva història. El regidor de Turisme, Joan Calmet, va insistir que «si l’ExpoBages és un aparador comercial de la ciutat no pot ser aliè a la punta de llança d’avui, com és la tecnologia», un contingut que els seus organitzadors avancen que arriba per quedar-s’hi.

Calmet va destacar les virtuts d’una iniciativa, que ha trobat, va dir «la complicitat logística, conceptual i econòmica del departament de Polítiques Digitals i Territori». En definitiva, va concloure el regidor, «l’Expo suma la tecnologia al que ha funcionat en anys precedents».

Calmet va descriure les activitats a la carpa de Sant Domènec, l’espai innovador d’aquesta edició, que estarà repartit en tres blocs: un per a exhibicions d’empreses i organismes, un per a la Generalitat i un tercer per a les ponències i la resta d’activitats programades. D’aquestes, destaca la taula rodona que moderarà la cap de Cultures i Esports de Regió7, Susana Paz, i en què participaran la presidenta de TIC Bages, Gemma Rojas; la consellera delegada de Fibracat, Meritxell Bautista; la fundadora i directora general d’E. Vila, Eugènia Vila; i la directora del Centre de Cooperació al Desenvolupament de la UPC, Gemma Fargas. També hi haurà ponències sobre ciberseguretat, un tema de gran actualitat avui, i sobre els videojocs i els usos inadequats que se’n fan, entre moltes d’altres.

Rosa Vestit, delegada del Govern de la Generalitat a la Catalunya Central, va inistir que aquesta és una Expo «d’aliances» en què «el Govern, dels més digitals de la història, hi havia de ser». Sílvia Gratacòs, presidenta de la Cambra de Manresa, va insistir que la comissió organitzadora de l’esdeveniment «es reinventa cada any», mentre que Esteve Pintó, el president de Pimec Catalunya Central, va destacar la voluntat de l’Ajuntament de Manresa de «transformar amb accions més participatives».