Hi ha un problema de despoblament, que es pot veure com un fenomen antic del Pirineu, però que avui encara es més greu perquè afecta ja al prePirineu, i la concentració al voltant de Barcelona i les grans zones urbanes és, cada dia més, un contrast amb les àrees dels pobles petits. La historiadora berguedana Rosa Serra, que va ser l’encarregada d’obrir ahir la jornada «La Catalunya dels Pobles», organitzada pel diari Regió7, va situar el problema del país que es despobla, i va advertir que aquests no és una qüestió que afecti només els pobles més petits, sinó que és una problemàtica més general i que té diferents conflictes oberts. Els representants del territori a la jornada mantenien una esperança en el canvi detectat al govern sobre les polítiques a dur a terme i com aplicar-les en aquesta zones. La jornada es va dur a terme al Pavelló de Suècia de la capital berguedana.
Hi ha molts anàlisis de la diferència entre món rural i món urbà, i sobre el despoblament, que assenyalen problemes coneguts, però ahir Serra n’hi va afegir alguns més. Es parla de la pèrdua de població, de la fugida de les empreses en comarques que havien estat industrials, com el Berguedà, als segles XIX i XX, de l’aprimament de la població formada que no torna al lloc d’origen després de passar per la universitat, de la necessitat de fixar població o de la manca de serveis bàsics, entre d’altres. Ahir, Rosa Serra hi afegia, com a mínim un parell de punts més a tenir en compte. Són poble vells i no hi ha relleu generacional i son llocs amb poc futur demogràfic, perquè la població femenina és la que més oportunitats busca fora. Hi ha 8 dones per cada 10 homes.
Serra havia posat sobre la taula els grans problemes. I en la presentació, el periodista Jordi Molet, conseller delegat de Regió7, ja havia citat alguns dels punts que cal resoldre per evitar alguns d’aquests problemes: millorar els serveis assistencials, millorar les vies de comunicació i els serveis telemàtics i donar eines per facilitar la mobilitat.
Va ser una matí, també, per escoltar la realitat del govern català, en la veu del secretari de Política Territorial, Xavier Fornells, i les veus del territori a través de Josep Maria Serarols, president de l’Associació Comarcal d’Empresaris del Berguedà, Maria Costa, empresària, i Moisès Masanas, alcalde de Saldes. També havia d’intervenir el vicepresident del govern, Jordi Puigneró, però la negociació de Junts amb ERC, PSC i Comuns per arribar a un acord en la resposta del 25% de castellà a l’escola va fer que el conseller es quedés una llarga estona al cotxe oficial en una vídeo conferència que va fer inviable la seva presència a la jornada. El seu discurs el va llegir el secretari del departament, Xavier Fornells.
Fornells va explicar les polítiques que dur a terme el govern i el seu departament en l’inici d’un debat amb Josep Maria Serarols, Maria Costa i Moisès Masanas, que va conduir el director de Regió7, Marc Marcè. Però també va posar especial èmfasi en la necessitat de «tenir un llei territorial nova», com a marc global que es basi en la igualtat d’oportunitats per a tothom, la llibertat dels ciutadans i la fraternitat expressada en uns pressupostos de la Generalitat, diferents als d’ara, que convidin a aquesta germanor . Assegura que «hi estem treballant» i veu que «cal un cop d’estat dels pobles de baixa densitat» en una acció que va comparar amb el cop de puny damunt la taula que van donar els alcaldes dels 22 municipis de l’àrea metropolitana quan van decidir crear-la. Els pobles de menys densitats han de poder tenir un tracte més equitatiu de l’administració. El secretari general del departament admet que les lleis no es poden fer per a una part del país i que les realitats dels pobles de Catalunya són diferents. En aquest sentit va agrair «la feina que han fet els alcaldes dels micropobles». Es va queixar amargament de la gestió administrativa del mateix govern i va afirmar que «la burocràcia que impera a l’administració no l’havíem vist mai». I va concloure que «necessitem una altra visió de Catalunya, hem de tenir una visió més policèntrica, amb alguns municipis més forts. En aquest punt va posar com a exemple les transformacions de Girona i de Vic, i va lamentar que «Manresa no acaba de tirar, no és prou forta i no provoca que les poblacions del seu voltant se sentin atretes».
El president de l’Associació Comarcal d’Empresaris del Berguedà (ACEB),va advertir del perill de perdre la poca indústria que queda al Berguedà i va demanar que es creés sòl industrial. «Necessitem sòl per al creixement de les nostres indústries»· i perquè «el Berguedà es mereix poder tenir la mateixa oportunitat que Mont-roig», on el govern ha anunciat una forma inversió.
L’empresària Maria Costa va advertir que cal superar la pantalla de l’estat de diagnosis permanent. «Veiem que perdem població, però no treballem per retenir-la. Estem en la diagnosi permanent i el que necessitem és saltar aquest pas i mirar quines inversions fem per pujar la renda de la comarca», va afirmar.
Costa va ser directa. I també ho va ser l’alcalde de Saldes, Moisès Masanas, que assegurava que «les oportunitats passen i no les aprofitem». Masanas va lamentar la pèrdua de talent, la necessitat de mantenir serveis com l’atenció mèdica per a una població que cada dia està més envellida, i va demanar suport a la dona, que «està al davant de moltes de les iniciatives d’èxit dels darrers anys». I davant d’amenaces imminents, l’alcalde de Saldes va admetre que «si volem anar a un model d’economia més sostenible hem d’afrontar la transició energètica i en el territori menys urbà del país caldrà tenir instal·lacions, però aquest camí no l’han de fer grans empreses, sinó que l’hem de fer des del territori.
La jornada de debat, que va comptar amb l’assistència d’una quarantena de persones de diferents àmbits, va acabar amb una conclusió: hi ha esperança des del territori en què les administracions tindran més en compte les àrees de despoblament.
El conseller de Territori afirma que la pandèmia ha generat una oportunitat de repoblament rural
El conseller de Polítiques digitals i Territori, Jordi Puigneró, no va poder assistir a la jornada «La Catalunya dels pobles», organitzada per Regió7, però va adreçar als assistents a través del secretari del seu departament, Xavier Fornells, que va llegir el discurs que havia preparat el conseller. Puigneró defensa que la implantació de la fibra òptica a les zones rurals és una de les eines per abordar el despoblament.
En aquesta línia, el conseller destacava que en aquesta legislatura s’invertiran 6 milions d’euros en el desplegament de la fibra òptica en municipis del Berguedà. Es tracta d’una de les mesures que impulsa la conselleria amb què pretén garantir la igualtat d’oportunitats als nuclis rurals, destacava la importància que pot tenir per als pobles petits la qualitat per accedir a les noves tecnologies i ho relacionava amb l’augment de població d’ençà que va començar la pandèmia. Puigneró també manifestava en el seu discurs que el gran repte «és fixar aquesta nova població al territori» i evitar el despoblament que viuen molts pobles i municipis i que, en el pitjor dels casos, acaba amb la desaparició dels pobles, «que sempre significa la pèrdua d’expressions culturals pròpies i d’una forma concreta de veure el món». En aquest sentit, el conseller Puigneró destacava que, quan mor un poble, «hi perd el conjunt del país», per tant, reivindicava la importància de garantir «la igualtat d’oportunitats arreu del territori català».
