La historiadora i professora Rosa Serra (Puig-reig, 1958) va advertir ahir durant la jornada La Catalunya dels pobles que el despoblament que viuen les zones rurals també afecta la Catalunya Central, especialment les àrees més perifèriques, atès que la població tendeix a concentrar-se a les ciutats més grans. En la seva intervenció, la historiadora va remarcar la necessitat de crear oportunitats laborals en les zones més despoblades «per fixar als nouvinguts urbans i estrangers».

Serra, que actualment és presidenta de l’Àmbit de Recerques del Berguedà, va obrir la jornada dedicada a la situació actual i el futur dels pobles organitzada per Regió7 amb una dissertació sobre el concepte de poble. Serra assenyalava que és difícil establir què és un poble, «ja que els barems demogràfics per definir-lo difereixen en funció de cada país». En aquest sentit, reivindica la importància d’ampliar l’anàlisi més enllà de les macrodades i fixar-se en les singularitats de cada territori per evitar caure en els tòpics a l’hora de definir els pobles.

De fet, Serra apuntava que sovint es vincula la pobresa i la desocupació amb les zones rurals, «però aquestes es donen en major amplitud al món urbà». En aquesta línia, destacava que comarques que viuen problemes de despoblament com la Segarra, la Conca de Barberà, l’Alt Camp, la Garrotxa o Ribera d’Ebre són les que tenen els municipis amb el PIB per càpita més alt de tot Catalunya. En el cas de Ribera d’Ebre, ressaltava que l’any 2015 presentava el PIB per habitant més alt de Catalunya gràcies a les centrals nuclears i hidroelèctriques.

Malgrat aquestes dades optimistes, la historiadora posava de manifest que el despoblament «és un dels problemes més greus que afronta Catalunya, així com altres punts d’Europa, com els Pirineus centrals francesos o zones del nord de Finlàndia i Suècia». En el cas del territori català, indicava que la situació és especialment delicada a l’Alt Pirineu, però també en àmbits com la Catalunya Central, «on som més de 500.000 habitants, una xifra que no està malament, tot i que si posem la lupa, més enllà de l’eix del riu Llobregat, veurem que les perifèries de les nostres comarques es buiden de població».

Dins de l’àrea de la regió central, posava l’accent en el cas del Solsonès, amb la major part de la població concentrada a Solsona, on resideixen 9.000 persones respecte als 13.000 habitants comarcals, «fet que genera un buit entre aquest espai d’intersecció entre Cardona, Solsona i Montmajor». També esmentava com a significativa la situació de l’Anoia, «on es detecta una important pèrdua demogràfica en municipis com Montmaneu, Copons o Jorba».

Serra constata que el despoblament actual no només s’esdevé a les comarques pirinenques que històricament s’havien vist afectades, «sinó també en aquells territoris com la Catalunya Central que actuaven de ponts de connexió territorial». Per aquest motiu, defensa la necessitat de revertir aquesta situació «creant oportunitats laborals perquè els nouvinguts urbans o estrangers vegin les nostres comarques com a llocs on desenvolupar el seu projecte de vida».

El fet de garantir la fixació dels joves al territori «és de vital importància per garantir la qualitat de vida als pobles, l’estabilitat dels seus serveis o el seu teixit associatiu i de voluntariat», concloïa la historiadora.