Villarejo va ordir la publicació d’informes falsos contra dirigents independentistes

La divulgació de les acusacions es va fer després de la primera gran manifestació de l’11-S i que Artur Mas, llavors president de la Generalitat, s’hagués reunit amb Mariano Rajoy per reclamar un pacte fiscal similar al del País Basc i Navarra, una proposta que Rajoy va rebutjar. Això va fer decidir Mas a convocar eleccions anticipades.

El pla del Ministeri de l’Interior, que dirigia Jorge Fernández Díaz, per combatre l’independentisme creixent, va consistir a desacreditar els líders catalans a través d’informes policials anònims que denunciaven greus delictes de corrupció. En aquell moment, les acusacions es van dirigir a Artur Mas i a Jordi Pujol, als quals es van atribuir fortunes de centenars de milions ocultes a Suïssa. Més tard es va fer el mateix amb Xavier Trias, alcalde de Barcelona. Així, dues setmanes abans de les eleccions anticipades a Catalunya, el 14 de novembre del 2012, el comissari José Manuel Villarejo i Francisco Martínez, llavors cap de Gabinet del ministre de l’Interior, van mantenir una conversa, ara revelada i que la policia va confiscar al domicili de Villarejo. Martínez, segons va declarar al jutge fa mesos, acudia a les cites amb Villarejo per indicació del seu cap, el ministre Jorge Fernández Díaz, amb la intenció d’informar-se i informar el seu superior.

Davant d’aquestes revelacions, Artur Mas es va mostrar convençut ahir que el 2012 la Moncloa coneixia la «guerra bruta» contra ell, suposadament emparada pel Ministeri de l’Interior sota el comandament de Jorge Fernández Díaz. En declaracions a RAC1, Mas va denunciar que es va organitzar «una operació d’Estat sobre una mentida per desacreditar determinada gent per combatre les seves idees», la qual cosa representa un «delicte molt flagrant», i més encara en campanya electoral. Hi havia poders de l’Estat que es van organitzar per desacreditar determinada gent, cometent obertament delictes i trepitjant drets fonamentals», va assegurar Mas. Considera que no pot ser que líders independentistes siguin condemnats per «alterar els marcs legals» i en canvi puguin «irse de rositas» els que des de l’Estat els «van alterar molt abans per estrictes finalitats polítiques, lesionant drets fonamentals molt evidents», per la qual cosa ell pensa «prosseguir la via judicial».

D’altra banda, El Periódico de España, mitjà del grup Prensa Ibérica, ha tingut accés a documents, testimoniatges i gravacions que evidencien que el comissari José Manuel Villarejo va iniciar la investigació contra l’expresident del Futbol Club Barcelona Sandro Rosell sota el paraigua del Projecte Barna o operació Catalunya, que és com s’anomena la investigació irregular que va obrir la Policia del Govern del PP per acusar polítics catalans i personatges suposadament del seu entorn de delictes de corrupció.

Formalment, la investigació que va enviar Rosell a la presó es va iniciar el 2015 i va ser secreta fins al seu arrest, el 2017. Però hi ha una gravació que demostra que el dia de la detenció de l’expresident del Barça un agent de Policia va trucar a José Luis Pérez, denunciant i persona amb qui havia contactat Villarejo el 2014, per agrair-li la seva col·laboració en el cas. Rosell va reiterar ahir que l’empresonament preventiu de dos anys que va patir des del 2017, en una causa per la qual finalment va ser absolt, «ocultava interessos foscos de naturalesa política i/o econòmica de terceres persones interessades a perjudicar-lo».

Villarejo també va captar per al seu Projecte Barna Victoria Álvarez, exparella de Jordi Pujol Ferrusola -i una dels principals testimonis que va permetre l’inici de l’anomenat cas Pujol-; i l’expolicia Antonio Giménez Raso, segons consta a les agendes del comissari.