Moscou ha quantificat en 1.730 el nombre de combatents ucraïnesos que s’han rendit a Mariúpol en tres dies, inclosos els 771 de les últimes hores. Però hi ha molta incertesa sobre on i com estan els soldats ferits. Moscou assegura que més de 900 combatents ucraïnesos de la planta siderúrgica de Mariúpol han estat portats a una antiga colònia penitenciària, en una zona de Donetsk controlada per Rússia, però Ucraïna no ha comentat el seu parador.

Entre els combatents hi ha 80 ferits que van ser portats a un hospital en territori controlat per Rússia, segons va explicar el Ministeri de Defensa, que va difondre un vídeo de soldats sortint de la planta metal·lúrgica, alguns d’ells amb crosses, als quals van escorcollar i examinar les motxilles. Es desconeix quants soldats ucraïnesos podrien quedar dins de les instal·lacions d’Azovstal.

El Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR) va informar que està elaborant un registre dels centenars de presoners de guerra ucraïnesos que van defensar l’acereria Azovstal a Mariúpol (sud-est), per tal de fer un seguiment del seu arrest i ajudar-los a posar-se en contacte amb les famílies. Aquest registre es porta a terme a través d’un formulari en què els soldats anoten el nom, la data de naixement i les dades d’un parent proper, va explicar Creu Roja en un comunicat.

El «CICR ha de tenir accés immediat als presoners de guerra allà on es trobin, d’acord amb el mandat atorgat pels estats a través de les Convencions de Ginebra del 1949», va recordar la centenària organització internacional, que va insistir en el dret a entrevistar aquest tipus de presoners sense testimonis o a visitar-los sense restriccions de durada.

Des del 16 de maig, 1.730 defensors d’Azovstal, tots del Batalló Azov i entre ells 80 ferits, s’han «rendit» i entregat a les forces russes, segons Moscou. El Govern ucraïnès, que prefereix referir-se a aquests defensors com a «evacuats», els vol intercanviar per presoners russos, però Moscou encara no s’ha pronunciat públicament sobre aquesta possibilitat, que troba resistència al Parlament rus i els separatistes prorussos del Donbass. Des d’ambdues parts s’exigeix jutjar-los i fins i tot imposar-los la pena de mort.

A més, el Kremlin es va mostrar ahir «absolutament convençut» del «alliberament» del Donbass i de la desmilitarització dels territoris limítrofs en l’est d’Ucraïna, després de la rendició de gairebé tots els defensors de l’acereria d’Azovstal. «En primer lloc, al Donbass li espera el complet alliberament dels territoris històrics. Estic absolutament convençut que l’exèrcit rus i les milícies populars de Donetsk i Lugansk restabliran les fronteres històriques», va dir Serguei Kiriyenko, sotscap de l’administració presidencial, durant un acte amb joves talents Nous Horitzons.

Kiriyenko va subratllar que Moscou no es conformarà amb això, ja que aspira a «desmilitaritzar els territoris limítrofs perquè deixin de volar míssils i obusos sobre el territori del Donbás». «El futur del Donbás el decidiran els seus habitants. Estic segur que tindran aquesta possibilitat», va assenyalar.