El Parlament va aprovar ahir tramitar amb la màxima urgència la proposició de llei sobre l’ús i aprenentatge de les llengües oficials en l’ensenyament, perquè sigui aprovada demà, però una petició de dictamen de Vox, Cs i PP obligarà a ajornar la seva aprovació i pot neutralitzar la seva efectivitat.

PSC, ERC, JxCat i En Comú Podem van aconseguir dimarts un acord per impulsar una nova llei que preveu reafirmar el català com a «llengua vehicular» a les escoles i, alhora, reconeix el castellà com a llengua d’«ús curricular», sense fixar percentatges i deixant marge de decisió als centres educatius. L’acord va arribar just una setmana abans que expiri el termini del TSJC, que va fixar el 31 de maig com data límit per a l’execució forçosa de la sentència que obliga a les escoles a oferir el 25 % de classes en castellà.

Tot i això, no està garantit que la llei pugui ser aprovada abans que venci el termini del 31 de maig, ja que Vox, Cs i el PP han anunciat que demanaran dictamen sobre la proposta al Consell de Garanties Estatutàries, que disposarà de set dies hàbils per dictaminar si s’ajusta a l’Estatut i la Constitució a partir de l’endemà del registre de la sol·licitud. Si Vox, Cs i PP esperen fins al divendres, serà molt difícil que el ple pugui votar la llei abans que expiri el termini del TSJC.

En l’inici del ple d’ahir, els 105 vots de PSC-Units, ERC, JxCat i els comuns van permetre aprovar la tramitació en lectura única de la proposta, per fer possible la seva aprovació el divendres. Vox, Ciutadans i el PPC van presentar esmenes a la totalitat a la proposició de llei abans que finalitzés el termini al migdia. Cs va ser l’únic grup que va presentar una esmena a la totalitat amb text alternatiu, en què planteja que català, castellà i anglès siguin «les llengües normalment utilitzades com a llengües vehiculars i d’aprenentatge» a l’escola catalana.

En la sessió de control al Parlament, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va negar que la nova llei representi «un atac al poder judicial», sinó que respon al principi de «separació de poders». «Les lleis les fan els parlaments, no els tribunals. Els tribunals apliquen les lleis que aproven els parlaments», ha argumentat.

El ministre de Cultura, Miquel Iceta, no veu cap problema en l’acord aconseguit en el Parlament, en el qual es diu «clarament que tant el castellà com el català seran llengües curriculars». El PSOE veu compatible el pacte amb complir la sentència que obliga a un 25 % de classes en castellà i fonts socialistes insisteixen que no pot haver-hi problemes entre la resolució judicial i la nova llei. En canvi, el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha acusat Pedro Sánchez, i el PSOE de donar el seu «beneplàcit» a la vulneració de l’Estat de Dret en pactar amb l’independentisme una nova llei que no fixa percentatges a l’ús del castellà a les aules.

Per la seva banda, la Plataforma per la Llengua no ha aconseguit convèncer ni ERC i JxCat ni la CUP per introduir una esmena a la nova llei, que pretenia evitar que el castellà sigui reconegut també com a llengua d’«ús curricular», ja que veu «risc» que, «en una interpretació extrema» de la normativa vigent, l’Estat pugui imposar el 50 % d’hores lectives en castellà. La CUP al·lega que no han fet seva aquesta esmena perquè el que exigeixen és la «retirada total de la proposta», que, al seu entendre, «obre la porta a la vehicularitat del castellà a les escoles». El conseller d’Educació, Josep González-Cambray, va dir que el seu departament assumirà la responsabilitat legal dels projectes lingüístics que elaborin els centres escolars per fixar el percentatge d’hores lectives a impartir en català o castellà sobre la base de criteris pedagògics.