«Avui les institucions diem a l’una que ‘només sí és sí’, ‘germana jo sí que et crec’». Amb aquesta frase va resumir la ministra d’Igualtat, Irene Montero, què significa l’aprovació ahir, al Congrés, de la llei de garantia de la llibertat sexual, més coneguda com llei del només sí és sí per portar a la legislació els crits feministes contra les agressions sexuals.

La norma va obtenir un ampli suport (només hi van votar en contra PP i Vox), però el debat al ple va posar de manifest que el consens durarà poc i que d’aquí a unes setmanes, quan es prengui en consideració la proposició de llei impulsada pel PSOE i destinada a abolir la prostitució, les posicions seran, previsiblement, més irreconciliables. I és que la portaveu socialista, Laura Berja, va centrar la seva intervenció a assenyalar que la llei del només sí és sí és «bona» però «queda curta perquè deixa fora les víctimes de la prostitució». Berja va recordar que el seu partit havia intentat introduir a la llei una esmena que endureix les penes contra els proxenetes però que s’havia retirat perquè la resta de grups de l’esquerra i els nacionalistes «van amenaçar de votar en contra» de tota la llei. I és que, segons aquests partits, la redacció posava en risc les dones que es prostitueixen voluntàriament i el seu entorn. En nom del consens i abans del debat a la Comissió d’Igualtat, es va decidir suprimir del text tot el que feia referència a la persecució de la prostitució forçada, però l’endemà el PSOE va presentar una proposició de llei, que es debatrà, previsiblement, les pròximes setmanes i que obligarà, de nou, que els partits fixin posició.

L’actitud del PSOE va deixar mal gust de boca a l’esquerra i als nacionalistes. «Ens presentaran alguna cosa sense l’informe del Consell d’Estat perquè la discutim en quatre dies i sobre la base de blancs i negres i en això es posen en una posició ideològica calcada a la de la dreta», va retreure als socialistes la republicana Pilar Vallugera, que va reconèixer que la «defensa de les prostitutes» en el debat de la llei del només sí és sí els ha generat «tensió interna». Altres grups també es van referir a la prostitució i al fet que aquesta norma no és el marc adequat per tractar una cosa que genera tanta divisió entre abolicionistes i regulacionistes. L’única cosa que ha quedat a la norma és un precepte que declara il·lícits els anuncis que suposin «promoció de la prostitució».

Més enllà d’aquest aspecte, la llei del només sí és sí, que passarà ara a debatre’s al Senat i si no es demora podria veure la llum a dinals de juny, busca un canvi de paradigma cap a les agressions sexuals similar al que va aconseguir la llei contra la violència de gènere. Per a això, modifica els delictes sexuals al Codi Penal i inclou un conjunt de mesures destinades a prevenir els atacs i atendre i reparar les víctimes, davant l’evidència que és un delicte que moltes dones no denuncien per l’estigma i la vergonya que encara implica i la por a no ser cregudes.

En la reforma del Codi Penal, introdueix el consentiment exprés com a element clau a l’hora de jutjar els delictes, considerant agressió tot acte sexual no consentit. A més, posa fi a la distinció entre abús i agressió, i recull les protestes contra la primera sentència de La Manada dels Sanfermines, que va castigar els cinc integrants per abús i no per violació, una sentència que posteriorment va corregir el Suprem.