Els usuaris de les línies R2 nord i R11 veuen amb resignació les afectacions que comporten les obres per avançar en la configuració definitiva del nou traçat de la línia d’ample convencional Barcelona-Granollers-Girona en el sector Sant Andreu de Barcelona.

Això comporta que els viatgers han de canviar d’estació a Montcada i Reixac per seguir el trajecte, cosa que suposa creuar pel centre. Això comporta corredisses, llargues esperes i trens plens de gom a gom. La majoria d’usuaris critica la «manca d’informació» i el «caos».

Sílvia Casadevall és una de les usuàries que ahir al matí va agafar el tren a l’estació de Flaçà per anar cap a Barcelona. Tot i que la van informar correctament de la incidència, molts dels usuaris que viatjaven amb ella la desconeixien. En declaracions a l’ACN mentre esperava el tren, es va queixar que ja havien passat dues hores per fer el trajecte Flaçà-Barcelona i que creia que s’hi estaria força «més estona».

També ho veia així la Sally, que va agafar el tren a Girona. Aquesta jove es va estar mirant els horaris de l’R11 des de l’aplicació del mòbil, que no «l’informava de l’afectació». «Per sort he anat amb antelació a l’estació i he pogut agafar el tren, que ha sortit abans del previst», relatava tot afegint que força usuaris «s’han quedat fora». Ella havia tardat uns deu minuts a fer el transbordament de l’estació de Montcada i Reixac a la de Montcada i Reixac-Manresa.

Qui va tardar força més va ser Marta Pallissera, que va en crosses. Ella havia agafat el tren a Figueres i es queixava que no l’havien informat de «pràcticament res». «Hi ha moltíssima gent i ara no sé com pujaré al tren perquè m’atropellaran», es lamentava en veure les grans aglomeracions que s’han format per pujar als combois.

També criticava la manca d’informació Luis Camargo, que habitualment agafa aquest tren per anar a Barcelona. Ell s’havia adonat que alguna cosa no anava com sempre quan havia intentat accedir a l’aplicació de Rodalies, que no li funcionava. Davant d’això, va intentar mirar la freqüència de pas dels trens des de pàgines d’intermediaris, que tampoc l’havien posat al dia de la incidència.

Finalment, va optar per trucar al telèfon d’informació, que sí que li va detallar les afectacions. Ell veia amb «resignació i cabreig» el transbordament. Es queixava que la informació als trens «és incompleta», que el so de la megafonia és molt fluix i que li havia estat difícil saber en quina estació era el tren perquè «els cartells no són gaire visibles».