El jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón es disposa a donar per conclosa la instrucció de la causa que segueix contra una dotzena de membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) als quals va processar per pertinença a organització terrorista, en posar data a l’última diligència que està pendent: la presa de declaració de sis dels guàrdies civils que van participar en la redacció dels informes que van servir per sustentar l’acusació que hi ha contra ells.

Després de diversos intents de citació en dates que es van haver de canviar, en no poder desplaçar-se a Madrid algun dels advocats defensors per coincidir amb altres diligències judicials, fonts jurídiques van assenyalar que el magistrat ha fixat per al 20 de juny la declaració dels agents. Els lletrats podran interrogar-los sobre qualsevol extrem inclòs en les conclusions que van emetre i per les quals el titular del Jutjat Central número 6 va ordenar les detencions de gairebé una desena de persones en l’operació Judes, el setembre de 2019, i dos anys després en va processar 13 per integració en organització terrorista i nou també per tinença, dipòsit i fabricació de substàncies o aparells explosius i inflamables de caràcter terrorista.

Aquesta decisió de García-Castellón resultava contradictòria amb la de la Sala Penal que els havia deixat en llibertat setmanes abans, en entendre que les substàncies precursores que es van trobar en el seu poder «no són en si mateixes explosius». Des de llavors el jutge només ha aixecat el processament a un d’ells. Ha estat per raons mèdiques, en entendre que no tenia «les facultats mentals precises per prendre consciència, per exemple, de l’abast jurídic de les seves respostes a l’interrogatori de l’acusació», cosa que el deixava indefens davant del «poder sancionador de l’Estat.

L’excarceració per la Sala Penal de l’Audiència Nacional dels presos no va ser l’únic cop que va rebre la instrucció del magistrat per la via dels recursos que van interposar les defenses. Aquestes també van aconseguir tenir accés als enregistraments originals i seguiments als quals havien estat sotmesos els seus defensats. La sol·licitud cursada per alguns dels lletrats es va produir perquè, a través d’un escrit fiscal, van conèixer que el procediment derivava d’un de previ obert el 2017 i declarat secret. Consideren imprescindible conèixer-lo per poder exercir convenientment la defensa dels clients.

10 dies per estudiar els àudios

En compliment d’aquesta resolució, el magistrat lliurarà els àudios requerits als advocats del col·lectiu Alerta Solidària, que exerceixen la defensa, que disposaran d’uns 10 dies per estudiar-los abans que les actuacions entrin en la fase intermèdia i s’elevin a una de les seccions penals de l’Audiència Nacional per preparar el seu enjudiciament.

García-Castellón, fins ara amb el suport de la fiscalia de l’Audiència Nacional, sosté que els processats formaven, dins dels CDR, l’anomenat Equip de Resposta Tàctica (ERT), que considera una cèl·lula integrada per individus de diferents comitès que «evidencien una gran radicalitat» i a la qual se li havien encarregat accions més delicades per la seva major predisposició i entrega «a la causa». Segons explica el jutge, el seu objectiu final com a organització era aconseguir la independència de Catalunya, fent servir la violència per forçar les institucions a concedir per la via dels fets la seva separació de la resta d’Espanya.