Són testimoniatges de gran impacte que apareixen en els mitjans de comunicació de manera recurrent i que han suscitat fins a manifestacions i actes de protesta contra el Kremlin en llocs com Canes i San Francisco. Nombroses dones ucraïneses han denunciat haver estat assaltades i violades per les tropes russes durant les setmanes en què van romandre ocupant les seves ciutats i pobles de residència, abans de retirar-se. Mentre l’ONU assegura haver rebut més d’un centenar de denúncies, organitzacions no governamentals com Human Rights Watch han documentat alguns casos i subratllen que encara és aviat per a dilucidar si l’abús sexual està sent emprat o no com una arma de guerra per part de les tropes ocupants, és a dir, si constitueix una política que compta amb el vistiplau dels comandaments militars o si en canvi es tracta de casos aïllats la responsabilitat dels quals seria si no hi ha altre remei de naturalesa individual. Les ONG ucraïneses afirmen haver comptabilitzat desenes de casos i pensen que no són més que una punta de l’iceberg del que està succeint, ja que moltes víctimes necessiten temps per a assumir el trauma i denunciar aquests crims.

Yúlia Gorbúnova, de Human Rights Watch diu que «tenim evidències contradictòries respecte a si la violació és utilitzada com una arma de guerra per les tropes russes; en un cas, que va tenir lloc en la localitat de Bucha, es va tractar d’una violació grupal de dos soldats, el comandant ho sabia i, fins i tot, s’hi va adherir».