Un equip internacional d’investigadors liderats per l’espanyol Centre Nacional de Recerques Oncològiques (CNIO) i el Cancer Research UK Cambrigde Institute, ha desenvolupat un mètode per desxifrar el caos genètic dels càncers més mortals i usar aquesta informació per tractar-los d’una manera molt més eficaç. El mètode, descrit ahir en un article publicat a la revista Nature, ajuda a detectar «petjades» al genoma dels tumors que permeten saber quines mutacions genètiques han causat el càncer, cosa que ajudarà a identificar els punts febles del tumor als quals ha de dirigir-se cada tractament.
El treball desxifra l’anomenada «inestabilitat cromosòmica», un dels senyals d’identitat dels càncers més agressius. En condicions normals, les cèl·lules del cos, en dividir-se, s’asseguren que les cèl·lules filles tinguin el nombre correcte de cromosomes però les cèl·lules del càncer, per contra, solen presentar pèrdues o guanys de fragments cromosòmics o de cromosomes sencers, un ‘caos genètic’ que sobretot es produeix en els càncers més greus. De fet, com més gran és la inestabilitat genòmica del tumor, més avançat sol estar el càncer, i pitjor és el pronòstic i la resistència a les teràpies. Fins ara, quan es descobreix un tumor, el diagnòstic només assenyala si el càncer és d’alta o baixa inestabilitat cromosòmica, sense analitzar l’abast ni les causes de la inestabilitat. I això és el que ha canviat aquest treball: permet conèixer en profunditat cada tumor, caracteritzar les causes, la diversitat i l’abast de la inestabilitat cromosòmica dels casos més greus, la qual cosa possibilitarà que tant el diagnòstic com el tractament siguin molt més precisos. Fins ara, medicina personalitzada o de precisió només beneficiava el 5% dels pacients; ara se’n podria beneficiar el 80%.
