El 81,3% dels ciutadans veu vulnerat el seu dret a rebre en català les notificacions de la justícia i només el 14,3 % de jutges tenen coneixement bàsic (C1) d’aquest idioma, per la qual cosa la Generalitat destinarà 600.000 euros a beques perquè estudiants de dret a Catalunya opositin a aquests càrrecs.

La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, va presentar ahir un paquet de deu mesures per «revertir les xifres negatives» de l’ús del català en tots els nivells de l’administració de Justícia, que s’ha elaborat a partir d’un diagnòstic previ de la realitat recollit en un informe que ha estat remès al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

L’informe constata que només el 14,3 % dels magistrats que exerceixen a Catalunya –molts procedents d’altres punts de l’Estat– tenen un coneixement de nivell C1 de català, que en el cas dels fiscals es redueix al 9,1 %. Per contrarestar aquesta situació, el Departament de Justícia destinarà 600.000 euros a la creació de 50 beques anuals durant quatre anys, fins a un total de 200, perquè els estudiants de dret a Catalunya opositin a jutges i fiscals i romanguin d’aquesta manera en aquesta comunitat, amb l’objectiu de fomentar així l’ús del català entre aquest col·lectiu.

Ciuró va destacar la poca «tradició» opositora dels estudiants de dret a Catalunya per accedir a aquests llocs, que fa que moltes d’aquestes places les ocupin persones procedents d’altres punts d’Espanya, per la qual cosa la Generalitat pretén revertir aquesta realitat a través de les beques.

Justícia preveu que a partir de gener del 2023 comencin a fer-se efectius cada mes els pagaments als estudiants becats per estudiar català i accedir a llocs de jutges i fiscals.

Una altra de les mesures vinculades a aquest col·lectiu és la negociació que manté la conselleria amb el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) per tancar un nou conveni que estableixi com a mèrit per ser jutge a Catalunya el nivell C1 de català i no l’actual B2, com ja passa, va dir Cuiró, a la Comunitat Valenciana. D’acord amb les xifres aportades per la conselleria, el 18,4 % dels jutges té el nivell B2, que s’exigeix actualment per exercir aquesta funció a Catalunya, percentatge que es redueix al 14,3 % en el nivell C1, mentre que en el cas dels fiscals el 9,1 % té el primer grau i el 9,4 % el segon.

El paquet de mesures presentat ahir per fomentar l’ús del català a l’administració de Justícia deriva d’un diagnòstic previ que recull una sèrie d’estadístiques sobre la correlació de la utilització dels dos idiomes cooficials a Catalunya. Una de les xifres destacables és que el 81,3 % dels ciutadans d’aquesta comunitat veuen vulnerat el seu dret lingüístic a rebre notificacions en català de l’administració de justícia quan així ho sol·liciten, és a dir, menys del 20 % dels demandants veuen garantit el seu dret del total de més de 367.000 resolucions, mentre que es compleix en el 97 % dels casos si l’opció demanada és el castellà.

Les xifres també indiquen que mentre que el 2005, quan hi havia una subvenció per la redacció de sentències en català, el total de sentències redactades en català va ser del 20,1 %, aquesta xifra s’ha anat reduint any rere any fins al 6,9 % el 2021, i de la mateixa manera les demandes presentades en català només arriben al 6,2 %.

El paquet de deu mesures promogut per Justícia també inclou un codi QR amb un circuit directe de queixes vinculades a la vulneració de drets lingüístics als jutjats, que es va engegar ahir mateix, i que el ciutadà pot utilitzar amb el mòbil des del mateix lloc i moment en què té lloc aquesta vulneració de drets. A més, s’ha implementat un nou portal web que aglutinarà totes les eines ja existents sobre el foment del català però que ara estan disperses.

Així mateix, el Departament impulsa una campanya publicitària de «conscienciació» en diferents formats com vídeos i tríptics dirigida als ciutadans i a tots els agents de la justícia en favor d’un ús normal d’aquest idioma, sota el lema «Fer servir el català no canvia la sentència. Fes justícia al català».