El president francès, Emmanuel Macron; el canceller alemany, Olaf Scholz, i el primer ministre italià, Mario Draghi, van fer ahir una delicada visita, pel moment polític i militar que travessa la contesa, a la capital ucraïnesa. Els líders de les tres grans economies europees es van desplaçar fins a Kíiv per reunir-se amb el president Volodímir Zelenski, en una fase d’estrès per a l’Exèrcit ucraïnès a l’est del país i quan s’apropen diverses cimeres internacionals en les quals els països estan cridats a prendre decisions sobre la guerra de Rússia a Ucraïna.

Amb aquest preàmbul, la visita va estar marcada per una amalgama de gestos simbòlics, declaracions de bones intencions, i una cita important per a la política europea: la reunió de la setmana vinent de la Unió Europea que s’haurà de decidir si accepta que Ucraïna es converteixi en país candidat a entrar en el club europeu, i si aquesta postulació comportarà condicions. En aquest context, la trobada va ratificar la intenció de França, Alemanya i Itàlia de donar suport a la candidatura ucraïnesa.

Draghi, el cap de Govern del país que més costat ha fet a Ucraïna en aquest assumpte, va ser el més clar sobre aquest tema. «Itàlia vol que Ucraïna estigui a la UE i mantindrà aquesta postura en el pròxim Consell Europeu», va afirmar el mandatari italià. «Desitgem que Ucraïna adquireixi de manera immediata l’estatus de país candidat a l’adhesió», va afegir, per part seva, Macron. Mentre que el canceller alemany va agrair a Zelenski la decisió d’acceptar la invitació a participar en el pròxim G-7 que se celebrarà el 26 i 28 d’aquest mes al castell alpí de Schloss Elmau.

Complint amb els desitjos del Govern ucraïnès, Macron també va reiterar la seva intenció d’accelerar el lliurament d’armes al país, un assumpte sobre el qual Kíiv ha estat pressionant la UE, i especialment Alemanya. «Ucraïna necessita sistemes antimíssils moderns. Vam fer aquesta petició molt abans que comencés la invasió russa. Aquests retards no es poden justificar», va dir dimecres Zelenski, el Govern del qual sosté que només s’ha rebut el 10% de l’armament reclamat. «Hi ha una correlació directa: quantes més armes tinguem, més ràpid podrem alliberar el nostre país i la nostra gent», va repetir un dia després l’ucraïnès.

Els líders europeus no van malgastar l’oportunitat també per mostrar la seva condemna a l’agressió russa. Després d’arribar a Kíiv en un tren nocturn en el qual van viatjar junts, es van dirigir -abans de reunir-se amb Zelenski- a Irpin, un dels pobles-escut que durant setmanes van frenar l’avanç de les tropes russes cap a la capital ucraïnesa. I allí mateix també van parlar de la reconstrucció de les zones destruïdes pels combats, per a les quals Ucraïna també ha demanat l’ajuda econòmica d’Europa.

En aquest context, Scholz va fer una crida a la «solidaritat» perquè «Ucraïna pugui reconstruir el seu país» i Draghi va assegurar que «tot» es reconstruirà, segons va puntualitzar en un acte amb el ministre de Desenvolupament Territorial, Oleksiy Chernyshov. En aquestes circumstàncies, els tres polítics europeus i l’ucraïnès van apartar d’aquesta manera -almenys públicament- les friccions dels dies anteriors, en particular la irritació de Kíiv per la petició de França de «negociar amb Rússia […] quan Ucraïna hagi vençut», tal com va dir el president francès. De fet, un oficial francès va explicar que un dels objectius de la visita era entendre «què significa per a Zelenski guanyar militarment la guerra».