La rumorologia el presenta com el substitut de Vladímir Putin en el cas que passi alguna cosa al líder del Kremlin. Les seves entrevistes freqüents estan plenes de denúncies sobre conspiracions ordides per Occident. Es tracta de Nikolai Pàtruixev, secretari del Consell de Seguretat, el més estret col·laborador del president rus, anomenat el «falcó de falcons».
«No tenim dates límit; el nazisme [a Ucraïna] ha de ser eliminat al 100% o tornarà a aixecar-se», va prometre quan es complien tres mesos de la invasió russa, donant a entendre que Moscou encara aspira a la caiguda de Volodímir Zelenski. Les polítiques d’Occident i Kíiv comportaran la «desintegració d’Ucraïna en diversos estats», va recalcar després, traient la pols a vells plans que suposadament maneja el Kremlin per retallar l’estat veí.
La seva advertència més recent ha disparat les alarmes a l’OTAN davant la possibilitat que suposi l’inici d’una escalada que desemboqui en una tercera guerra mundial. «Rússia respondrà a aquests actes hostils», va advertir, amb referència a les limitacions imposades per Lituània en el trànsit de mercaderies des del Kaliningrad cap a territori rus. Les mesures «tindran una influència negativa sobre la població», va prometre.
Però, qui és Pàtruixev? On se situa ideològicament? I, sobretot: Quina relació manté amb Putin?
Segons assegura Andréi Soldátov, periodista d’investigació i autor de diversos llibres sobre els serveis secrets russos com La Web Roja i Los compatriotas, el secretari del Consell de Seguretat és, de tot l’entorn del líder del Kremlin, la persona més propera quant a concepció del món. «Pàtruixev i Putin estan fets de la mateixa pasta, i comparteixen els mateixos temors i prejudicis», assegura.
«Les màscares han caigut»
Aquesta opinió és compartida per Filipo Kovacevic, professor adjunt de la Universitat de San Francisco i autor d’El segundo hombre más poderoso de Rusia, un extens perfil sobre el personatge. Tots dos «es troben a la mateixa pàgina ideològicament». I, si bé en el passat, «Putin ha semblat ser més moderat», només era «una representació destinada a l’audiència domèstica i internacional». Ara «les màscares han caigut», conclou. La hipòtesi que sigui ell qui el reemplaci com a president li sembla perfectament plausible.
El nom de Pàtruixev estarà sempre vinculat als moments més controvertits del mandat de Putin, en particular a l’onada d’atemptats que van sacsejar Rússia el 1999 quan encara era primer ministre i que li van permetre llançar la segona guerra de Txetxènia, que el va catapultar al Kremlin. Opositors com l’assassinat Aleksandr Litvinenko han acusat l’FSB d’orquestrar els atacs per generar una reacció pública favorable a la represa de les hostilitats.
Amb aquest inquietant passat, molts especulen que el tàndem Pàtruixev-Putin podria arribar a concebre la guerra ucraïnesa com un tema existencial, on es troba en joc la seva pròpia supervivència. L’investigador Soldátov també identifica aquesta necessitat: «Pàtruixev pensa veritablement que aquesta és una guerra existencial per a Rússia, i considera que tots dos són Rússia».
