El president del comitè d’empresa de Seat, Matías Carnero, està convençut que la marca Seat «té futur» i demana «no anar amb presses» amb l’electrificació i allargar la vida de models de combustió com l’Arona per no deixar desatès el mercat espanyol.
«Seat, com a marca, té futur si ens deixen. Ja no em preocupa tant com fa uns mesos la seva possible desaparició davant l’auge de Cupra perquè veig opcions i possibilitats en l’horitzó», assegura Carnero, que és també president d’UGT de Catalunya, en una entrevista a EFE.
L’únic membre espanyol del Consell de Supervisió del Grup Volkswagen, que acaba de renovar el càrrec fa poc, defensa la cohabitació de models de les dues marques de la companyia: de Seat (de combustió) i de Cupra (elèctrics) fins al 2035, data establerta per la Comissió Europea per deixar de fabricar cotxes amb emissions.
El sindicalista insta el grup Volkswagen, al qual pertany Seat, a allargar la vida de models com l’Arona i l’Ibiza per la demanda que encara tenen i tindran al mercat espanyol, i com a complement als elèctrics, que, de moment, només s’ha previst que es fabriquin sota l’ensenya Cupra.
«L’error és anar amb presses. L’accionista vol rendibilitat i ja sabem que amb cada Formentor (elèctric) es guanya el mateix que amb quatre Ibiza (combustió), però compte amb les presses. Qui sap el que voldran els clients i si a Austràlia (on es va a començar a vendre Cupra) tenim una patacada», alerta Carnero.
Un Seat ‘low cost’
Carnero considera, a més, factible que Seat pugui disposar com a marca a partir del 2030 d’algun model elèctric low cost –de baix cost–, destinat sobretot a mercats com l’espanyol, una opció que també es planteja el president de Seat, Wayne Griffiths, amb el qual Carnero afirma que hi ha una total sintonia.
Per a aquest treballador de Seat, que té veu i vot en l’òrgan principal de presa de decisions del consorci alemany, seria «un gran error» no fabricar models lliures d’emissions sota aquesta ensenya.
«A Alemanya es creuen que tothom pot comprar un Cupra, però no. El Cupra és per a un client amb un poder adquisitiu mitjà-alt. Necessitem preus més baixos i això ho pot donar un cotxe Seat. I seria rendible», afirma.
Per evitar la desaparició de l’ensenya, el sindicalista insta també el Ministeri d’Indústria a aprofitar les polítiques d’impuls de l’electrificació del sector espanyol de l’automoció per «garantir que Seat no sigui només un nom que aparegui a l’entrada de la fàbrica» de Martorell.
El president del comitè d’empresa confia també en la sensibilitat de les famílies alemanyes que controlen el Grup Volkswagen per garantir el futur de la companyia: «Estic segur que aprecien Seat i que veuran que hem fet esforços per ser mereixedors de la segona plataforma elèctrica que reclamem».
El consorci germànic ha atorgat fins ara a la planta de Martorell una plataforma per fabricar un cotxe elèctric petit a partir del 2025, una part del projecte d’electrificació amb el qual aspira aconseguir un mos important de les ajudes públiques del Perte del vehicle elèctric.
Aquesta plataforma, no obstant això, no garanteix per si sola el manteniment de l’ocupació a la planta catalana, la més important de les fàbriques espanyoles d’automoció, per la qual cosa Carnero reclama una segona elèctrica, de major grandària, que garantiria més càrrega de treball i més beneficis.
«Amb el preacord del conveni col·lectiu que acabem de signar estem dient al grup que som aquí i que volem aquesta segona plataforma», explica Carnero.
L’acord, subscrit la setmana passada, preveu una pujada del 6,5 % de les taules salarials per als 15.000 treballadors de la companyia automobilística i vincula els futurs augments a la inflació fins al 2026, a més d’introduir mesures importants de flexibilitat.
