Els 30 líders dels països membres de l’OTAN va concloure ahir la seva reunió a Madrid aprovant el que el secretari general de l’Aliança, Jens Stoltenberg, va qualificar d’«augment significatiu» del pressupost d’ara al 2030. Aquesta era una de les previsions inscrites a l’agenda de la reunió, que partia ja pràcticament sense dissensions, al seu començament, entorn de la necessitat d’augmentar la despesa i també en el termini de vuit anys que es donen els líders de l’organització politicomilitar per aconseguir l’objectiu.

Encara que el president del Govern, Pedro Sánchez, també al final de la cimera de Madrid, va reduir el termini per a Espanya al 2029 per aconseguir una despesa en defensa del 2% del PIB, si aconsegueix que les Corts generals li admetin una proposta del que a qualificar d’«acord de país».

En la seva última compareixença a la cimera de Madrid, Stoltenberg va presentar la confirmació de l’augment de despesa com la continuació del que es va preveure l’any passat a la cita de Brussel·les, quan llavors, com ara, només un terç dels aliats ja complia amb aquest nivell de despesa. «Hem decidit una trajectòria de finançament fins al 2030. L’acord que hem pres avui [ahir per al lector] implica un augment significatiu, considerable, del pressupost comú», va dir Stoltenberg, que veu en aquest creixement pressupostari una oportunitat, «perquè puguem desplegar les nostres capacitats, realitzar més exercicis».

Per la seva part, Pedro Sánchez va confirmar després el que es va dir pel màxim responsable de l’Aliança argumentant: «No podem donar per garantida la seguretat, i hem de dedicar recursos econòmics. Si ampliem les missions de l’OTAN, és lògic ampliar els seus recursos». Quan es completi la incorporació a l’OTAN de Suècia i Finlàndia, el 96% dels habitants de la UE estaran vivint en un país membre de l’Aliança, però el 85% de la despesa militar d’aquesta aliança es carrega a països que no són europeus.

El conjunt de pressupostos de defensa dels 30 països aliats suma actualment 1,04 bilions d’euros, dels quals el 0,3% és despesa en l’estructura de Brussel·les i Washington, i un alt percentatge -no conegut exactament- correspon al manteniment en condicions dels arsenals nuclears nord-americà, francès i britànic.

Segons les dades pressupostàries que recull l’OTAN entre els aliats, Espanya és el penúltim país en despesa militar de l’Aliança, amb l’1,01% del seu PIB (13.136 milions d’euros) i només davant de Luxemburg. Només Grècia, les tres repúbliques bàltiques, el Regne Unit, Croàcia i Polònia a Europa gasten per sobre del 2% del seu PIB. D’aquest grup europeu, quatre països tenen frontera amb l’envaïda Ucraïna.

La decisió d’augmentar la despesa ratificada a la cimera de Madrid té com a diferència respecte a la voluntat expressada a Brussel·les el 2021 dos factors importants absents l’any passat. El primer és la urgència. Quan els aliats es van asseure a Brussel·les Rússia no hi havia desencadenat una guerra a Europa, i l’OTAN no tenia la necessitat de duplicar el seu desplegament al seu flanc. El segon és la negra situació econòmica. L’any passat, els preus de l’energia i de les matèries primeres no feien augurar de forma generalitzada una recessió.