La presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha demanat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que, abans d’enviar-la a judici, consulti al Tribunal Constitucional (TC) si la pot jutjar un jurat popular, malgrat que estan exclosos en els casos de prevaricació com el que se li atribueix.

Així ho ha sol·licitat Borràs en un recurs, al qual ha tingut accés Efe, que ha interposat davant la sala civil i penal del TSJC després que el magistrat Josep Seguí la va deixar dijous a un pas de judici per prevaricació, frau, falsedat en document mercantil i malversació, per «abusar» presumptament del seu càrrec al capdavant de la Institució dels Lletres Catalans (ILC) per adjudicar a dit 18 contractes menors a un amic.

La situació judicial de Borràs està a punt d’activar una derivada política de conseqüències imprevisibles, motivada per un punt del reglament del Parlament, que estableix que «en els casos en què l’acusació sigui per delictes vinculats a la corrupció», la Mesa de la cambra catalana, «un cop sigui ferm l’acte d’obertura del judici oral i tingui coneixement d’això, ha d’acordar la suspensió dels drets i deures parlamentaris de manera immediata».

Abans que el TSJC resolgui definitivament enviar-la a judici, els advocats de Borràs, Gonzalo Boye i Isabel Elbal, demanen a l’alt tribunal català que plantegi una qüestió d’inconstitucionalitat perquè el TC decideixi si es manté l’exclusió del delicte de prevaricació en els judicis amb jurat popular.

Borràs demana a l’escrit que sigui un jurat popular qui la jutgi, malgrat que la llei ho impedeix en els casos de delictes de prevaricació: «Creiem que el jutge natural de tot poderós no és cap altre que el ciutadà que l’ha encastellat a aquesta posició».

Segons els advocats de Borràs, l’«expressa» exclusió del delicte de prevaricació en els judicis amb jurat popular «manca de qualsevol tipus de justificació no ja tècnica sinó, fins i tot, en matèria de política criminal». «L’excepció del delicte de prevaricació té escàs o nul fonament constitucional», sosté el recurs, que remarca que la Llei del Jurat pretenia la participació dels ciutadans en l’administració de justícia i que si se’ls veta en aquests casos no poden actuar com un «efectiu contrapoder d’aquells que ostenten el poder».

Per aquest motiu, considera que en aquest cas cal que el TSJC, abans de fer el pas definitiu d’enviar-la a judici, plantegi al TC si s’ha de mantenir l’article 5.2 de la Llei del Jurat, que exclou el delicte de prevaricació, «perquè en una societat democràtica aquestes exclusions, prerrogatives autoprotectores, no semblen tenir un adequat encaix en el dret a la igualtat davant la Llei».

De forma alternativa, els advocats de Borràs demanen separar la causa respecte del delicte de prevaricació perquè en la resta de delictes pugui ser jutjada per un jurat popular.