Finlàndia i Suècia van donar ahir un pas de gegant cap a la seva adhesió a l’Aliança Atlàntica amb la signatura per part dels 30 ambaixadors del Consell Atlàntic de l’OTAN del protocol d’adhesió d’Hèlsinki i Estocolm. Els ministres d’Exteriors finlandès Pekka Haavisto i la seva homòloga sueca Ann Linde van concloure dilluns, en temps rècord, les negociacions el que permetrà als seus respectius països convertir-se en membres de ple dret de l’OTAN tan aviat com els 30 països aliats ratifiquin el protocol. «És un moment històric per a Suècia, Finlàndia, l’OTAN i la seguretat euroatlàntica», va recalcar el secretari general de l’Aliança, Jens Stoltenberg, després de la cerimònia celebrada al quarter general de Brussel·les.

Fins fa només uns mesos la incorporació de Suècia i Finlàndia a l’OTAN no estava sobre la taula. Durant dècades, encara que per diferents raons, tots dos havien optat per mantenir la neutralitat. La guerra de Vladimir Putin contra Ucraïna va fer saltar per l’aire la sensació de seguretat en tots dos països que, en només unes setmanes, van donar un gir radical i van decidir sol·licitar, amb el suport de les seves respectives opinions públiques, l’ingrés. La resposta a la sol·licitud cursada el 18 de maig al bàndol aliat va ser positiva, encara que la sol·licitud es va topar de ple amb les reticències de Turquia, a causa del que Ankara considerava com una política tova dels països nòrdics cap als militants kurds i particularment el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) i les Unitats de Protecció Popular (YPG).

Un estira-i-arronsa que ha mantingut en suspens durant setmanes el procés d’adhesió i que no va quedar solucionat fins a la vigília de la cimera de caps d’estat i de govern aliats, celebrada la setmana passada a Madrid.

La firma suposa el tret de sortida al procés de ratificació que deuran ara completar els 30 països aliats. Es tracta d’un procés que durarà mesos, ja que en alguns països implicarà la ratificació parlamentària. Tant Finlàndia com Suècia esperen que la ratificació es produeixi sense problemes i que superi també la prova al Parlament turc. Tant Linde com Haavisto van insistir que els seus països es prenen molt seriosament les preocupacions en matèria de lluita contra el terrorisme d’Ankara, que els seus respectius països no són cap «paradís» per a terroristes i que faran honor al memoràndum signat amb Turquia.