La presidenta del Parlament, Laura Borràs, va advertir ahir que en les democràcies amb tics autoritaris la lluita contra la corrupció «pot convertir-se de manera perversa en una arma per combatre la dissidència política» i perseguir «els adversaris polítics».

A l’acte d’obertura de la II Cimera Contra la Corrupció que es va celebrar a l’auditori del Parlament i que organitza l’Observatori Ciutadà Contra la Corrupció, Borràs va començar el seu discurs evocant la frase atribuïda a Winston Churchill segons la qual «la democràcia és el sistema menys dolent dels sistemes polítics».

Va apuntar, sobre aquesta frase, que encara que és una afirmació llargament acceptada, «destil·la un cert grau de resignació, perquè, si acceptem que és només un mal menor, ens conformem que tingui imperfeccions i segurament no seríem uns bons demòcrates».

Laura Borràs, sobre qui pesa una investigació judicial per presumpta fragmentació de contractes públics per afavorir un conegut seu, va reclamar en l’acte «un esforç per perfeccionar la democràcia, perquè tots compartim el convenciment que el grau de tolerància contra la corrupció és un dels principals indicadors de qualitat democràtica en qualsevol país». «La corrupció -va afirmar- és un dels principals enemics de la democràcia» i ho és, va dir, «perquè erosiona la confiança dels ciutadans en les seves institucions». «Crec -va afegir- que la principal virtut d’aquesta cimera és el seu origen, com neix», ja que és fruit «de la voluntat de treballar junts entre societat civil i els representants institucionals».

Va assenyalar, en aquest sentit, que «la democràcia es reforça i es preserva quan s’associa amb eficàcia i transparència, i es degrada amb pràctiques que desacrediten les institucions i, per extensió, comporten una degradació de tot el sistema». Segons Borràs, el Parlament acull aquesta cimera perquè la corrupció «és un fenomen que mereix ser analitzat per combatre’n les causes» ja que «prevenir la corrupció és sempre millor que curar-la». «Hem de ser conscients que la democràcia sempre pot empitjorar», va assenyalar, i que «sempre està assetjada, i ahir mateix vam viure una mostra fins ben tard aquí al Parlament», quan la Mesa de la cambra es va responsabilitzar de la publicació del vot delegat del diputat Lluís Puig, que viu a Bèlgica, i que ha estat anul·lat pel Tribunal Constitucional.

Va recordar que «als països avançats on la separació de poders està consolidada com una de les pedres angulars de l’estat de dret, l’objectiu d’extingir la corrupció és molt més assumible que als països on la democràcia és un edifici amb fonaments poc sòlids». «En les democràcies viciades amb tics autoritaris -va advertit Borràs- a vegades la corrupció deixa de ser un problema a eliminar per convertir-se de manera perversa en una arma per combatre la dissidència política, i això constitueix una vulneració flagrant de drets fonamentals». «Hem de ser conscients -va afirmar- que el lawfare també és una estratègia de repressió, i sovint aconsegueix l’objectiu d’embrutar amb la corrosiva taca de la corrupció els adversaris polítics, i això és una estratègia especialment greu, perquè consisteix en la corrupció de la lluita contra la corrupció».

Segons Borràs, la recepta per combatre això és clara, «perquè els estats menys corruptes són també els més democràtics» i els treballs d’aquesta segona cimera «aniran en aquesta línia, intentar reforçar els mecanismes de transparència en els procediments».

La presidenta de l’Observatori Ciutadà Contra la Corrupció, Itziar González, va explicar, per part seva, que el principal objectiu d’aquesta segona cimera és fer un balanç del grau de compliment dels acords de la primera, però també «adquirir nous compromisos».