Regió7

Regió7

El nostre món és el món

L’estat de Pedro Sánchez

Pedro Sánchez afronta el primer debat de l’Estat de la Nació, que els últims anys no s’ha celebrat. I després de la derrota a Andalusia, les darreres enquestes i una inflació del 10,8%, no ho tenen fàcil. L’oposició se li llançarà al coll, els «aliats» mostraran reserves i Podem pot exhibir divergències.

A les tres últimes enquestes (El Mundo, El País i El Confidencial), el PP té un clar avantatge que sembla confirmar un canvi de cicle. Els populars oscil·len entre 118 i 139 escons davant d’un PSOE que té un màxim de 103 (El País) i un mínim de 95. I Vox, encara frenat el seu ascens, gairebé dobla en escons Podem. Yolanda Díaz ja ha presentat la seva plataforma, però és només un projecte.

Per què es desplomen els partits del Govern? Iván Redondo, exdirector del Gabinet de Sánchez –recollint un judici de Belén Barreiro, després d’una enquesta d’El País de fa setmanes–, diu que la causa és que el Govern ho fa bé, però cau malament. Deuria doncs explicar millor el que fa. És així?

Sí, s’han fet coses bé, com ara aguantar l’economia i l’ocupació des de l’Estat per sobreviure a la pandèmia. Ho van fer també altres països europeus i el preu va ser un fort augment del deute públic. No era cap problema ja que el BCE finançava el dèficit. Però ni Sánchez ni altres governs (Macron) van dir que els diners amb què «van nacionalitzar» els salaris s’haurien de tornar. I quan els bancs centrals, per l’augment inesperat de la inflació, apugen els tipus i deixen de comprar deute públic, les expectatives empitjoren. Ucraïna ho ha canviat tot, però el ciutadà s’enerva quan els preus de la cistella de la compra es disparen. I hi ha altres coses en què el Govern actua amb temeritat. Pactar la llei de Memòria Democràtica amb Bildu és defensable, però és elemental que polaritzarà i caurà malament a una part de la societat, no només a la dreta. Felipe González: «No em sona bé».

I, és cert, el Govern no sap comunicar. És culpa seva doncs des de la sortida de Carmen Calvo i José Luis Ábalos ha perdut pes. I perdre urpa política a mitja legislatura no és fer-ho bé. El pitjor és que no es poden «vendre» èxits quan els dos socis del Govern discrepen en públic cada dia en assumptes principals: el Sàhara, l’ajuda militar a Ucraïna, l’augment del pressupost de Defensa…

Quan els grans titulars són dos sorolls excessius, el xoc Govern-oposició i l’esbroncada contínua entre els ministres del PSOE, acusats de contemporitzar amb la dreta mundial, i els de Podem, d’un esquerranisme aliè a la pràctica socialdemòcrata, seria de titans insuflar confiança. Tornem a Felipe González: «Qui governa sense fer-se càrrec de l’estat d’ànim de la gent està condemnat al fracàs… fins i tot quan té raó».

Caldrà veure el debat de l’Estat de la Nació, però la clau serà el que passi dijous quan, en principi, s’han d’aprovar tres assumptes rellevants: el segon decret econòmic, la modificació de la llei del Consell del Poder Judicial per desbloquejar el Constitucional i la llei de Memòria Democràtica. Si aquestes tres lleis passen, el Govern haurà trampejat el temporal i haurà d’afrontar els dos desafiaments gens fàcils de la tardor: l’empitjorament de l’economia i el pacte dels pressupostos del 2023.

Però si dijous que ve algun d’aquests assumptes –com el decret econòmic– naufraga, el Govern Sánchez estarà a punt del col·lapse. L’anomenat pacte Frankenstein (del PSOE i partits com Podem o ERC i Bildu, d’idees de vegades molt distants) va ser efectiu per a la moció de censura a Rajoy. I per governar un cert temps, però ara els continus xocs a l’Executiu en assumptes com la guerra d’Ucraïna o la política al nord d’Àfrica, indiquen que és difícil que aguanti una legislatura.

És contra natura que ministres del Govern censurin amb acritud el seu propi Govern en la relació amb els Estats Units, l’OTAN o el Marroc. Però Sánchez no rectifica, vol salvar les votacions d’aquesta setmana i aprovar al setembre els pressupostos del 2023. Ho aconseguirà? I, en cas contrari, està definitivament lligat Sánchez, que ha demostrat acrobàcia, sinó pragmatisme, al pacte amb Podem? Yolanda Díaz pot canviar l’equació?

Compartir l'article

stats