Un total de 1.614 famílies estaven al desembre de 2021 en llista d’espera a Catalunya per poder accedir a un habitatge, 668 d’elles a Barcelona, on la mitjana d’espera és de 27 mesos, enfront dels 9 de la resta del país. Aquesta situació es denuncia en l’informe «Estat de l’exclusió residencial: impactes de la Llei 24/2015 i altres mesures de resposta», que van presentar ahir en roda de premsa a Barcelona representants de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), Aliança contra la Pobresa Energètica, Enginyeria sense Fronteres, Agència de Salut Pública de Barcelona i l’Observatori DESC.

Entre els anys 2016 i 2021 s’han registrat 2.284 sol·licituds d’habitatge d’emergència a Barcelona i 8.449 a Catalunya, de les quals un 61% i un 64%, respectivament, han estat estimades, i el 39% i 36%, rebutjades. L’informe també revela xifres preocupants respecte a subministraments bàsics, com que l’any 2020, en plena pandèmia, es van produir 240.070 talls de llum i 17.763 de gas a tota Espanya, unes dades facilitades pel Govern central que no estan desglossades per comunitats autònomes, de manera que es desconeix on viuen les famílies afectades.

Els autors de l’informe recorden que la Llei catalana 24/2015, de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i de la pobresa energètica, empara els que pateixen una situació de pèrdua de l’habitatge i de tall dels subministraments, davant «la tendència sistemàtica dels privats d’incomplir la Llei» a l’hora d’oferir comptadors o lloguers socials. L’impacte d’aquestes situacions en els menors «és alarmant, especialment en les famílies monomarentals», indica l’informe, i així, a Barcelona es té constància de 607 interrupcions de subministrament en llars amb menors entre els anys 2018 i 2020. La inseguretat residencial i de subministraments afecta la salut mental i física dels nens i el seu desenvolupament com a persones, tal com han indicat diverses de les 650 persones enquestades online per a aquest informe.