Un empresari proveïdor de CDC va declarar ahir davant la jutgessa que el partit el «va obligar» a emetre factures falses a Triacom, una productora de Tv3, si volia cobrar els serveis que va prestar per a les seves campanyes electorals: «O ho agafes o ho deixes, em van dir». Així ho va reconèixer l’empresari Juan Manuel Parra, que va ser condemnat a 8 mesos de presó pel pagament de comissions a CDC a través del Palau de la Música, en el judici iniciat ahir a Barcelona contra una presumpta trama de factures falses vinculada a l’exgerent de Tv3 i de Triacom Oriol Carbó, que també està investigat en el cas 3%.

Al costat de Carbó i Parra, s’asseuen al banc dels acusats sis empresaris acusats d’emetre factures falses per treballs ficticis a Triacom, entre ells l’excàrrec de CDC David Madí, membre de «l’estat major» que va organitzar el referèndum de l’1-O i imputat en el cas Volhov per presumpte tràfic d’influències a l’abric del procés.

La Fiscalia demana penes d’entre un i dos anys de presó pels vuit imputats, als quals acusa dels delictes de falsedat en document mercantil i contra la Hisenda pública, per facilitar la facturació falsa perquè Triacom, productora de El Gran Dictat i Fish and Chips, pogués augmentar les seves despeses deduïbles i així reduir el pagament d’IVA i de l’impost de societats el 2011.

El cas va ser remès per la jutgessa a l’instructor del cas 3% sobre presumpte pagament de comissions a CDC -en una decisió que després va revocar l’Audiència de Barcelona-, en entendre que aquestes mateixes factures falses van servir per finançar irregularment l’extinta formació. De fet, tant Carbó com Parra i Madí figuren com a investigats a la peça del cas 3% vinculada a Triacom, en la qual l’empresari condemnat pel desviament de fons del Palau de la Música va estirar de la manta en explicar que va ser l’extresorer de CDC i exconseller Germà Gordó qui li va indicar que la productora li pagaria els treballs realitzats per al partit. Parra va tornar ahir a reconèixer que els serveis que va facturar a Triacom «no eren certs», sinó factures per treballs que va dur a terme per les campanyes electorals de CDC del 2010 i del 2011, i que rebia «instruccions» de Carbó sobre l’import i els conceptes que havia de fer constar.