La Xina va anunciar ahir una sèrie de sancions en protesta al viatge que la presidenta de la Cambra de Representants dels EUA, Nancy Pelosi, va fer dimecres a Taiwan. Entre les mesures, el departament d’Afers Exteriors xinès ha anunciat la suspensió de la cooperació en matèries judicials, en les converses sobre la lluita contra el canvi climàtic i en alguns aspectes de mecanismes de seguretat, com la repatriació d’immigrants il·legals o en l’assistència judicial penal en la lluita contra els delictes transnacionals.

A més, el país asiàtic va anunciar que ha decidit sancionar la política estatunidenca i la seva família immediata en resposta a les seves accions «vicioses» i «provocadores», va informar el ministeri en un comunicat. «Malgrat les serioses preocupacions i la ferma oposició de la Xina, Pelosi va insistir a visitar Taiwan, i ha interferit greument en els afers interns de la Xina, de manera que ha soscavat la sobirania i la integritat territorial de la Xina, ha atacat la política d’una sola Xina i ja amenaçat la pau i l’estabilitat de l’estret de Taiwan».

A Washington han acusat la Xina de reaccionar de manera exagerada a la visita de Pelosi, però va anunciar l’ajornament d’una prova de míssil intercontinental «per evitar més escalada de les tensions», segons el portaveu de la Casa Blanca, John Kirby.

Taiwan va denunciar ahir que «múltiples grups d’avions i vaixells de combat havien fet exercicis al voltant de l’estret de Taiwan i havien travessat la línia del mig de l’estret», va explicar el ministeri taiwanès de Defensa. «Aquest exercici militar xinès, sigui pel llançament de míssils balístics o l’encreuament de la línia mitjana, és un acte altament provocador», va agregar. Segons la premsa estatal de Pequín, míssils balístics xinesos havien sobrevolat Taiwan com a part dels grans exercicis militars fets en resposta a la visita a Taipei de la presidenta de la Cambra de Representants dels Estats Units, Nancy Pelosi. No obstant això, Pequín no va confirmar formalment si els seus míssils havien sobrevolat l’illa i Taipei es va negar a comentar la trajectòria dels projectils.

Malgrat els advertiments de Pequín, que veu Taiwan com a part del seu territori, Pelosi va fer una visita llampec a Taipei dimarts, en la qual va assegurar que els Estats Units «no abandonarà» l’illa autònoma. En resposta, l’Exèrcit Popular d’Alliberament xinès va declarar diverses zones d’exclusió al voltant de Taiwan, incloent-hi algunes de les rutes comercials més transitades del món, per fer les seves maniobres militars.

Per la seva banda, Japó va indicar dijous que cinc míssils havien caigut en la seva zona econòmica exclusiva i que quatre haurien pogut sobrevolar l’illa de Taiwan. Per això, va demanar un «cessament immediat» de les maniobres xineses. El primer ministre japonès, Fumio Kishida, va condemnar els trets i els míssils, que va qualificar de «problema seriós que impacta la nostra seguretat nacional i la dels nostres ciutadans».

Els exercicis que fa la Xina prop de Taiwan es duen a terme en algunes de les rutes marítimes més utilitzades del planeta, per les quals transita material electrònic essencial procedents de les fàbriques del sud-est asiàtic amb destinació als mercats mundials.

La hipòtesi d’una invasió de Taiwan, amb 23 milions d’habitants, és poc probable. Però, des de l’elecció el 2016 de l’actual presidenta, Tsai Ing-wen, han augmentat les amenaces per portar-la a terme. Tsai, que pertany a un partit independentista a diferència del govern anterior, es nega a reconèixer que l’illa i la part continental formen part d’»una mateixa Xina».

Aquests últims anys, les visites a Taipei de responsables i legisladors estrangers s’han multiplicat, la qual cosa ha fet créixer la indignació de Pequín. Com a resposta, la Xina ha buscat aïllar Taiwan en l’àmbit diplomàtic i ha incrementat la pressió militar contra l’illa.