Gustavo Petro va assumir ahir la presidència de Colòmbia davant l’expectant mirada d’una societat que celebra però també dubta dels ritmes de la transformació promesa. La plaça de Bolívar, al centre de Bogotà, va ser l’escenari d’una cerimònia d’alt contingut polític i emocional. No només perquè és la primera vegada que l’esquerra arriba al Govern mitjançant el vot en un país que es va dessagnar al llarg de més de mig segle pel conflicte armat, també perquè l’advocada i activista ambiental Francia Márquez va jurar com la primera vicepresidenta d’origen afrocolombià.

Alguna vegada va ser insurgent de l’M-19. Va abandonar les armes, va triar la lluita democràtica, va ser legislador i alcalde de la capital. Dijous passat, Petro va prendre possessió simbòlica en una cerimònia ancestral organitzada per la comunitat originària arauaca. A Bogotà, unes 100.000 persones van assistir ahir al primer discurs en el marc d’un traspàs de comandament que va tenir la presència d’una desena de caps d’Estat. Espanya va ser representada pel rei Felip VI i el ministre d’Afers Estrangers, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares.

El nou Govern ha volgut des de l’inici marcar la diferència respecte del president de dretes sortint, Iván Duque. Per això, a l’acte va assistir Kelly Garcés, una escombriaire de 31 anys de Medellín, que va ser convidada especialment per Petro. Ella va decidir viatjar a la capital, encara que una part de la família no simpatitza amb l’esquerra. Garcés va adquirir un breu renom mediàtic enmig de la campanya electoral quan un simpatitzant d’Álvaro Uribe la va renyar per portar la imatge del candidat del Pacte Històric al carretó d’escombraries. L’incident es va escampar a través de les xarxes socials.

Reduir la violència

Petro vol impulsar un canvi en la història d’un país ric i, alhora, injust, amb gairebé el 40% de pobres. La reforma fiscal és un dels seus projectes nodals. El Govern s’ha proposat alhora ser un punt d’inflexió que permeti començar a deixar enrere els intolerants nivells de violència.

El nou president vol en aquest sentit reactivar l’acord de pau que Juan Manuel Santos va subscriure amb les FARC el 2016, i que Duque va posar sistemàticament en dubte. L’esquerra també vol garantir que els sistemàtics assassinats de líders socials i defensors dels drets humans deixin de ser un fet.