El fiscal general dels Estats Units, Merrick Garland, va comparèixer abans-d’ahir a Washington per anunciar que el Departament de Justícia ha sol·licitat a un jutge autorització per fer pública l’ordre d’escorcoll que el dilluns van executar agents de l’FBI a la residència de Donald Trump al seu club privat de Mar-a-Lago, a Florida.

«L’ordre d’escorcoll va ser autoritzada per un tribunal federal després de la necessària troballa de causa probable», o sospites de delicte, segons va explicar Garland en una curta declaració, la primera des que es va produir l’històric escorcoll i que va arribar després de tres dies de silenci oficial. En aquest temps, en un autèntic terratrèmol polític, Trump, els republicans i els mitjans conservadors han dominat el discurs públic amb una feroç i furiosa reacció a l’acció de les autoritats federals i amb anomenades a la violència des d’alguns sectors radicals.

Segons el diari The Washington Post, durant els escorcolls, l’FBI buscava documents classificats relacionats amb les armes nuclears. Experts en informació classificada consultats pel citat diari van assegurar que els agents federals van mostrar una «profunda preocupació» durant la recerca de documents ja que van pensar que informació sobre armes nuclears podrien estar en perill, ja que potencialment podien caure a les mans equivocades.

En la seva compareixença, en la qual no va acceptar preguntes, Garland va assegurar que ell personalment havia autoritzat sol·licitar l’ordre d’escorcoll i que ara busca que es pugui fer pública. Va explicar, així mateix, que el seu Departament ha presentat l’última moció «a la llum que l’expresident va confirmar públicament l’escorcoll, de les circumstàncies que l’envolten i el significatiu interès públic en aquest assumpte».

Juntmaent amb l’ordre d’escorcoll en si mateixa també es busca aixecar el secret judicial que ara com ara protegeix la llista amb l’inventari del que els agents es van emportar de Mar-a-Lago en l’escorcoll, encara que si s’arriba a fer pública podria estar protegida amb edicions que impedeixin veure materials sensibles.

El que no inclou la moció de Justícia és una petició perquè es faci públic un afidàvit en el qual les autoritats federals explicaven al jutge que va autoritzar l’escorcoll què estan investigant concretament i quines proves tenien per concloure que trobarien el que estaven buscant a Mar-a-Lago.

Encara que no hi ha hagut confirmació oficial, es dona per descomptat que l’escorcoll està vinculat a la gestió inapropiada de Trump de materials oficials, que hauria d’haver lliurat als Arxius Nacionals després d’abandonar la Casa Blanca però que es va emportar a Florida. 15 caixes d’aquests documents i registres van ser lliurats al gener als Arxius Nacions, després de mesos de resistència de Trump, però se sospitava que l’expresident en podia tenir més.

En les últimes hores d’ahir els mitjans estatunidencs van publicar noves dades i detalls sobre què hauria pogut motivar l’escorcoll. Segons aquestes informacions, el 3 de juny un alt càrrec de Justícia i tres agents de l’FBI es van reunir amb advocats de Trump a Mar-a-Lago i van inspeccionar un soterrani on l’expresident hauria guardat materials.

Cinc dies després l’alt càrrec de Justícia va enviar un correu al lletrat de Trump dient-li que col·loqués un pany més gran al soterrani, cosa que es va fer l’endemà. Les sospites en qualsevol cas persistien, especialment després que un informant de l’FBI, segons Newsweek, alertés que continuava havent-hi documents que havien d’haver estat lliurats als Arxius Nacionals. El 22 de juny, segons The Wall Street Journal, es va enviar una citació a l’Organització Trump sol·licitant enregistraments de les càmeres de vigilància al voltant d’aquesta estada, imatges que van ser facilitades.