Ja ho va avisar Pedro Sánchez als seus companys del comitè federal del PSOE el 23 de juliol passat: la «prioritat clara» són les eleccions municipals i autonòmiques del 28 de maig. Perquè el partit s’hi juga tot el seu poder territorial, i mantenir-lo és decisiu de cara a la competició següent, les generals previstes per al desembre del 2023. Fins ara, des del començament de legislatura hi ha hagut comicis al País Basc, Galícia, Catalunya, Madrid, Castella i Lleó, i Andalusia. Però en cap un socialista sortia com a president. El 28-M sí. Per això el PSOE és molt conscient que aquestes són les seves veritables eleccions, i les perspectives que maneja, en la cúpula de Sánchez i en les federacions, no són gens pessimistes. Confia a mantenir els seus nou governs autonòmics –a més de Cantàbria, on és el soci minoritari de l’executiu–, amb el dubte sobre La Rioja. I aspira també a guanyar les locals i agafar múscul a les grans ciutats, que és de llarg la seva assignatura pendent. Reconquerir Barcelona sembla l’aposta més factible. Per descomptat, molt més que Madrid, que es va escapar del seu control fa la barbaritat de 33 anys.

A la Moncloa no neguen la realitat de les enquestes, que situen unànimement el PP al davant a les generals. Però tot seguit afegeixen que si alguna cosa ha demostrat la successió d’autonòmiques entre el 2020 i el 2022 és que els ciutadans han revalidat la confiança en els seus respectius presidents, amb excepció de Catalunya, on el PSC va quedar primer amb Salvador Illa al capdavant i ERC va aconseguir el lideratge de l’espectre independentista, per sobre de Junts. Així, van ser reelegits Iñigo Urkullu al País Basc, Alberto Núñez Feijóo a Galícia –reemplaçat el maig passat per Alfonso Rueda–, Isabel Díaz Ayuso a Madrid, Alfonso Fernández Mañueco a Castella i Lleó i Juanma Moreno a Andalusia. Aquesta seqüència, la de la «consolidació» dels governs que han estat al capdavant de la gestió de la pandèmia, creuen fonts properes a Sánchez, es repetirà el 28-M.

«Les enquestes a tots els territoris en què governem són bones per al PSOE o mostren que hi ha batalla», conclouen a Ferraz, on està pendent un estudi preelectoral detallat, que es començarà a treballar a la tornada de vacances. Segons una primera anàlisi, per tant, no perillaria cap dels nou governs autonòmics que lideren els socialistes: els més consolidats són Adrián Barbón (Astúries), Guillermo Fernández Vara (Extremadura), Emiliano García-Page (Castella-la Manxa) –els únics que gaudeixen de majories absolutes– i Ángel Víctor Torres (Canàries).

També es preveu que repeteixin, encara que les sumes sempre seran complicades per la fragmentació parlamentària, Ximo Puig (València), Javier Lambán (Aragó), Francina Armengol (Balears) i María Chivite (Navarra). La comunitat que es presentaria a priori més complicada, segons la direcció federal, és La Rioja, ja que Concha Andreu va aconseguir la investidura després d’un costosíssim acord amb Unides Podem, i junts sumen un sol escó més que el PP i Cs. Madrid i Múrcia, segons els càlculs del PSOE, tornaran a ser guanyades per a la dreta, a Castella i Lleó en teoria no hi haurà urnes (n’hi va haver el febrer passat) i a Cantàbria es podrà reeditar la coalició entre el PRC de Miguel Ángel Revilla i el PSOE de Pablo Zuloaga, aquest com a vicepresident. Tots els presidents autonòmics socialistes són de manera gairebé automàtica candidats el 2023, encara que aquesta tardor s’ha de complir amb la formalitat del procés.

Facilitat de pacte

No tots disposen del mateix matalàs de seguretat, encara que a favor del PSOE juga, i això ho repeteixen a Ferraz i als territoris, la seva major capacitat de suma, perquè els populars, amb Cs a punt de la mort política, «només poden sumar amb Vox», cosa que alhora espanta altres formacions regionalistes.

Aquesta presumible facilitat de pacte dels socialistes també opera en l’àmbit municipal. De les 50 capitals de província i dues ciutats autònomes, el PSOE en dirigeix ara mateix 22, el PP només 12, i la resta està en mans d’altres formacions, entre elles els comuns (Barcelona), ERC (Tarragona i Lleida), Junts (Girona), PNB (Bilbao, Sant Sebastià i Vitòria), Compromís (València), Cs (Badajoz, Ciudad Real i Melilla), UPN (Pamplona) i IU (Zamora). El 2019, el PSOE va arrasar en les locals: va obtenir 6,65 milions de vots (el 29,26%), pels 5,05 milions de paperetes (22,23%) del PP. Distància que el 28-M, probablement, es veurà reduïda.

Però d’aquestes 22 capitals, les places més importants són Sevilla, Múrcia, Palma, Las Palmas i Valladolid. El PSOE fa anys que pateix un forat a les grans ciutats. Per això l’objectiu prioritari per als comicis del 28-M és abocar-s’hi, com insisteixen a Ferraz, perquè són les que «fan visible» un bon resultat. Barcelona és l’urbs que creuen més a l’abast, per la seva victòria en les últimes autonòmiques i pel consistent avantatge que preveuen totes les enquestes, i també pel desgast de l’alcaldessa, Ada Colau. El candidat no està nomenat. Sánchez aprova que repeteixi el primer tinent de batllia, Jaume Collboni, tot i que ho consultarà amb el primer secretari, Salvador Illa. El ministre Miquel Iceta s’ha descartat de manera nítida. Reconquerir Barcelona 12 anys després seria un senyal inequívoc per als socialistes.

València es presenta com a més complicada per la gran fortalesa del seu primer regidor, Joan Ribó. I tampoc no està decidit el candidat, encara que el PSPV aposta per la número dos de l’Ajuntament, Sandra Gómez. El PSOE tampoc no ha decidit qui serà el seu cap de cartell el 2023.

Madrid és, com sempre, el forat negre per als socialistes. Ja van ser quarts a les últimes municipals. Ara aspira a recuperar posicions a la capital i a l’autonomia, on van quedar tercers a les autonòmiques del 2021. El partit està pensant les seves opcions aprofitant l’erosió de l’alcalde Almeida.