Sobre la qüestió central de l’últim escàndol que envolta Donald Trump, que després d’abandonar la Casa Blanca es va quedar documents que havia d’haver deixat en mans d’autoritats federals, hi ha dues versions. Només una és veritat. I tot i que revelacions de les últimes hores consoliden la idea que Trump va fer un ús irregular del material, centenars de pàgines classificades, l’expresident ha iniciat una batalla legal contra l’escorcoll que el 8 agost van portar a terme amb autorització judicial agents de l’FBI a la seva residència privada de Mar-a-Lago.
Els advocats de l’expresident van presentar dilluns una moció davant una jutge federal de Florida (que va nomenar Trump) per demanar que un pèrit independent supervisi la revisió dels documents confiscats en aquest polèmic escorcoll. La moció renova les queixes i les denúncies sense proves d’una suposada persecució política que Trump i els seus aliats han repetit sobre el que qualifiquen de «batuda sense precedents». Insisteix, així mateix, en la versió de l’exmandatari que era «innecessària» perquè havia estat «cooperant».
300 documents secrets
Poc després que arribés la moció, The New York Times i Politico van publicar dues informacions que desmenteixen Trump i apuntalen les raons que van portar el fiscal general, Merrick Garland, a aprovar personalment que es busqués una ordre d’escorcoll, que va autoritzar un jutge federal considerant que hi havia «causa probable». Concretament el Times assegura que el Govern ha recuperat en total més de 300 documents classificats que l’exmandatari es va quedar al sortir de la presidència
Cent cinquanta d’aquests documents, amb un total de 700 pàgines segons Politico, eren a les 15 caixes que Trump va donar al gener als Arxius Nacionals després de mesos de resistència i només davant l’amenaça d’accions legals. Altres els va facilitar l’expresident al juny i la resta estan continguts a les 26 caixes que els agents de l’FBI es van emportar de l’escorcoll, que incloïen 11 sèries de materials marcats amb la classificació de màxim secret.
Un problema per a Trump, o almenys per als seus advocats, és que després de rebre al juny la visita a Mar-a-Lago d’un responsable de contraespionatge de Justícia i entregar alguns materials, aquests lletrats van enviar una carta assegurant que, «al seu entendre», creien haver tornat tot el material classificat que quedava. El que s’ha confiscat en l’escorcoll d’agost demostra que quedaven documents i posa en qüestió les afirmacions de «cooperació» de Trump.
En un altre tribunal federal, mentrestant, el jutge Bruce Reinhart, que va autoritzar l’escorcoll, va emetre dilluns una altra ordre sobre la declaració jurada que va presentar Justícia per aconseguir autorització per a l’operació. Tot i que la setmana passada el magistrat va dir que s’inclinava a aixecar el secret sobre aquest document, i en la seva ordre de dilluns va reiterar la idea, també va reconèixer que les edicions per protegir fonts o una altra informació sensible del Govern poden deixar la publicació «amb falta de significat».
