ERC tensa la corda al Govern, però el suport es manté per sobre del 50%

«El Govern s’equivoca si dona per fet el vot afirmatiu d’ERC, l’experiència ens avala», deia el portaveu dels republicans, Gabriel Rufián, unes hores abans de l’arrencada del Ple. I la veritat és que el suport del seu partit al Govern no ha estat sempre assegurat: enquistat està el seu no a una reforma laboral que només va tirar endavant gràcies a l’error del diputat del PP Alberto Casero.

Va ser ERC qui va fer caure al Govern que va sortir de la moció de censura tombant els pressupostos el 2019, però també qui va permetre juntament amb Bildu que Sánchez tirés endavant la seva investidura després de pactar una coalició amb Unides Podemos. Els independentistes catalans van optar per l’abstenció, tota una declaració d’intencions del que seria la legislatura: ERC estreny, però no ofega… encara que ha estat prop de fer-ho.

Esquerra ha votat a favor de 60 dels 86 decrets llei que el Govern ha portat a la Cambra Baixa, gairebé el 70%. A més, han optat per l’abstenció en altres 16, el 18,6%, i només han votat en contra d’una desena, el 11,6%. Quant als projectes de llei, tan sols s’han oposat al 7,9%. Però alguns d’aquests ‘no’ s’ han cuit.

La revaloració de les pensions, la pujada del sou dels funcionaris o la derogació de l’acomiadament procedent per baixes mèdiques van estrenar la legislatura amb la unitat del bloc progressista. La irrupció de la pandèmia va portar també les pròrrogues de l’estat d’alarma, un examen que se li va anar fent al Govern cada vegada més difícil.

ERC va ser de les poques forces polítiques que es va instal·lar en l’abstenció des del principi. En la quarta pròrroga, ja al maig, va canviar a un vot en contra que va mantenir en la cinquena, malgrat les intenses negociacions. I per a la sisena i última, Sánchez va tancar un acord perquè tornessin a l’abstenció, assegurant així que tirés endavant. ERC sí que va votar a favor quan, a la fi d’any, el president va portar una altra pròrroga, aquesta vegada de sis mesos, a un nou estat d’alarma.

En el primer any de la legislatura, 2020, ERC va votar a favor de 3 de cada 4 iniciatives legislatives del govern: el 75% dels seus projectes de llei i decrets llei. En 2021, la xifra de sís va baixar lleugerament, al 74,5%, però en 2022 ha caigut al 58,6%. La llei dels plans de pensions va tirar endavant amb Ciutadans i sense ERC; la llei Audiovisual -en la negociació de la qual els republicans fins i tot amagaron amb tombar els pressupostos- i la de residus, gràcies a l’abstenció del PP; i el decret de resposta a les conseqüències econòmiques de la guerra d’Ucraïna el van salvar Bildu i el PNB.

Quan el Congrés votava la convalidació d’aquest últim, la derogació del qual hagués suposat una maçada a un Govern en hores baixes, el presumpte cas d’espionatge Pegasus acabava d’esclatar. «De moment, demani el telèfon del senyor Casero», li va dir Rufián a Sánchez a poques hores de la votació. Tot i l’intent de reconduir la situació i després d’una reunió infructuosa de Félix Bolaños amb el portaveu d’ERC, van consumar la seva amenaça. «És un primer avís al Govern espanyol, que ha d’assumir responsabilitats i garantir tota la transparència en el cas Pegasus, un nou cas de repressió política», va dir el partit en un comunicat.

Tocava reconduir, una vegada més, les relacions. I va arribar el debat sobre l’estat de la nació. Els republicans van donar suport al segon decret anticrisi del Govern i la reforma expressa per a agilitar la renovació del Tribunal Constitucional. Amb la seva abstenció i el vot a favor de Bildu i PNB van facilitar també l’enviament al Senat de la llei de memòria democràtica. Va ser l’última votació d’una legislatura que s’ha reprès repetint l’entesa de la investidura: el joc de suports i abstencions d’ERC i Bildu a les iniciatives del Govern. El pròxim horitzó són els pressupostos de 2023, per als quals l’Executiu haurà de continuar quadrant els comptes.