El novembre del 2016, els Estats Units encaraven una de les eleccions presidencials més frenètiques de la seva història recent entre Donald Trump i Hillary Clinton. Mesos abans, milers d’electors indecisos van ser bombardejats a Facebook amb publicitat personalitzada pagada pel magnat conservador que buscava convèncer aquests ciutadans tot i que fos a base de mentides per inclinar el seu vot i facilitar la victòria republicana.

Els pròxims dies, el director executiu de Facebook (ara reanomenada Meta), Mark Zuckerberg, s’havia d’asseure a prestar hores de declaració en resposta a una denúncia presentada pel seu rol en aquesta bretxa de privacitat. La companyia de xarxes socials, però, ha arribat a un acord amb els demandants que mataria el cas encara obert i que evitarà que tant Zuckerberg com la seva antiga número dos, la dimissionària Sheryl Sandberg, s’asseguin davant el jutge a declarar sota jurament.