Tal com va avançar el president Pere Aragonès la setmana passada, ERC ha mantingut la «coherència» en el vot i ahir va votar en contra de la petició de reconsideració de la suspensió de Laura Borràs com a presidenta del Parlament i diputada. En la reunió de la Mesa de la Cambra tots els partits van exercir el paper esperat i, per tant, la majoria que va apartar del càrrec la presidenta de Junts es va renovar. Borràs pot ara dirigir-se a les altes instàncies judicials, com el Constitucional. Segons l’òrgan, la petició de Junts no s’ajusta als casos previstos per a una rectificació d’aquest calat.

Precisament a aquest tecnicisme es va acollir, per exemple, la CUP per explicar la seva posició contrària a la reconsideració. Intentant així evitar que es fessin lectura polítiques: «Hem pres aquesta decisió seguint estrictament consideracions tècniques i jurídiques», van detallar els anticapitalistes en un comunicat.

Junts va reclamar que es demanés als lletrats un informe jurídic «que tingués en compte l’ordenament internacional i l’escenari que dibuixa el dictamen de l’ONU sobre els expressos independentistes», cosa que, segons van relatar els postconvergents, va ser rebutjat per la resta de grups.

La major novetat va ser la introducció en la petició de reconsideració del dictamen del comitè de Drets Humans de l’ONU, fet públic dimecres, i en la qual se sancionava la violació dels drets polítics de quatre expressos independentistes (Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Josep Rull) per part de l’Estat en apartar-los de les seves actes de diputat per estar acusats del delicte de rebel·lió. Així, Junts va presentar ahir una nova petició de reconsideració a la Mesa del Parlament sobre la suspensió de Borràs com a presidenta de la Cambra basant-se en el dictamen del Comitè de Drets Humans de l’ONU.

En el document, Junts asseverava que és «evident que les mateixes conclusions (del dictamen) són aplicables» a Borràs, i que per aquest motiu la Mesa ha de reconsiderar la seva decisió del passat 28 de juliol. «Resultaria paradoxal que, així com en el dia d’ahir el Comitè de Drets Humans de Nacions Unides va concloure sobre la violació dels drets reconeguts en l’article 25 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, el dia de després acabi reconeixent que el propi Parlament, per mitjà de la seva Mesa ha violat els mateixos drets a la MH Laura Borràs», afegia l’escrit. Demanaven deixar sense efecte la decisió de la Mesa del 28 de juliol i garantir a Borràs «els drets reconeguts en l’article 25 del Pacte Internacional de Drets Cíviles i Polítics restituint-li el ple gaudi dels seus drets i obligacions com a diputada i presidenta» del Parlament. El canvi no va enxampar per sorpresa ERC. De fet, dimecres es va generar un tràfec de missatges entre republicans i postconvergents en els quals aquests, apunten fonts d’ERC, ja van anunciar la intenció d’intentar portar l’aigua de l’ONU al molí de Borràs, generant indignació a ERC. «El que hauria de ser un dia d’alegria per a tots el converteixen en un episodi més de batalla. I és obvi que no es tracta del mateix cas, Borràs anirà a judici per corrupció», va apuntar dimecres a la nit una font republicana.

Precisament, després de la reunió de la Mesa, la presidenta del grup d’ERC al Parlament, Marta Vilalta, va insistir en la no homologació de casos. Recorrent a la paradoxa, fins i tot: «Qui vulgui comparar la implicació de Turull en la celebració del 1-O amb les acusacions de corrupció a Laura Borràs, s’equivoca», va dir la també secretària general adjunta d’ERC qui va afegir que «la majoria del 52% és per avançar cap a la independència, no per tapar corrupteles».

De fons, evidentment, hi ha la pèssima relació entre les dues forces centrals de l’independentisme. Cosa que es va fer visible en les mateixes rodes de premsa posteriors a la celebració de la Mesa. «No es pot estar al Govern i, alhora fer-li oposició», va dir Marta Vilalta. «S’han vulnerat els drets humans de Borràs», va asseverar Mònica Sales, de Junts.