Un estiu més calorós de l’habitual, «amb temperatures rècord» que han elevat l’ús de l’aire condicionat i, per tant, del consum d’energia. Menys producció nuclear (dels 56 reactors francesos 29 no produeixen electricitat o molt poca) i de renovables, a causa de la falta d’aigua en els pantans i al menor vent. I, l’alternativa, el gas, més car que mai pel «xantatge energètic» de Rússia, que va disparar els preus de l’electricitat.

En resum, Europa viu una tempesta perfecta que ha empès finalment a la Comissió Europea a moure fitxa per a intervenir un mercat elèctric europeu en crisi, amb mesures per a reduir la demanda, desacoblar (finalment) el preu de l’electricitat i el gas i aprofitar els recursos addicionals per a ajudar als consumidors vulnerables.

De moment, són idees aglutinades en un document preliminar de treball que Brussel·les ha posat sobre la taula de cara a la reunió d’urgència que els ministres d’energia de la UE celebraran el 9 de setembre, després d’un estiu ple d’«episodis alarmants». Com el que va disparar el preu de l’electricitat als països bàltics el passat 16 d’agost a 4.000 euros el megavat hora. Va ser una cosa puntual. Però el temor ha portat Brussel·les a dissenyar, a marxes forçades, una resposta que posa l’accent a reduir el consum elèctric de manera coordinada a la UE, particularment en les hores pic del dia en les quals l’electricitat és més cara, a través de fórmules similars a les utilitzades per a reduir la demanda de gas, amb incentius a les llars i compensacions a les empreses que rebaixin el seu consum.

Brussel·les també veu viable fixar un topall de preu «específic» per a les tecnologies «inframarginals», diferents del gas amb costos més baixos, com poden ser la majoria de les renovables, la nuclear o el lignit. Els diners estalviats per aquesta via podrien posteriorment servir als estats membres per a finançar esquemes de suport per als consumidors, rebaixant la factura de la llum final via la tarifa regulada. La introducció d’aquest mecanisme, no obstant això, no seria compatible amb l’impost als anomenats beneficis caiguts del cel, els guanys extraordinaris que obtenen les empreses de generació elèctrica que no han de pagar drets de diòxid de carboni (CO₂) ni usen gas, que hauria de ser abolit en cas d’optar per la via del topall de preus. «Es pot garantir que utilitzem part dels beneficis excessius que els productors d’electricitat obtenen (que mai van esperar i que no poden reinvertir tan ràpidament) per orientar el nostre suport a les rendes baixes i a les empreses vulnerables en aquests temps d’electricitat cara», deia aquest divendres la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, durant una reunió del seu partit a Alemanya

En canvi, els experts de la Comissió refreden altres opcions com «europeïtzar» el sistema de preus regulats aplicat per Grècia, intervencions obligatòries en els preus minoristes o donar subsidis per a neutralitzar l’efecte del sistema de comerç d’emissions de CO₂ sobre l’electricitat perquè, encara que es reduirien els preus de l’electricitat, es posarien en risc els esforços per a reduir el consum. Tampoc veuen amb bons ulls imitar, en la resta d’Estats membres, l’anomenada «excepció ibèrica», que ha permès a Espanya i Portugal topar el preu del gas utilitzat per a la generació elèctrica abaratint la factura, perquè «augmentarien la demanda de gas i electricitat i amenaçarien la seguretat del subministrament elèctric».

Es tracta d’un balanç compartit per altres actors clau de la indústria que consideren que el mecanisme hispà-portuguès no està ben dissenyat i no ofereix un balanç adequat entre protegir els ciutadans de la pobresa energètica i mantenir el senyal de preus que mostra que l’energia és valuosa i escassa.